El primer ministre britànic, el conservador Boris Johnson, va aprofitar les últimes hores abans de la decisiva votació d'avui del seu nou acord del Brexit per intentar sumar una majoria parlamentària que encara no té assegurada. Johnson va passar la jornada d'ahir al telèfon, intentant convèncer un a un els diputats euroescèptics del seu partit que encara no han donat el seu vistiplau al pacte, mentre que el seu equip va contactar amb parlamentaris laboristes i independents favorables a un Brexit acordat, susceptibles d'alinear-se amb el Govern. L'argument que va traslladar el primer ministre als diputats era que «o doneu suport al meu pacte o marxarem de la UE sense acord».

El nord-irlandès Partit Democràtic Unionista (DUP), amb deu escons a la Cambra dels Comuns, manté la seva negativa a votar a favor del tractat de sortida del país de la Unió Europea que es va tancar dijous a Brussel·les, el que complica els comptes del primer ministre, que necessita 320 vots però només compta amb 288 diputats conservadors. Segons els càlculs del diari Financial Times, Johnson pot sumar 318 vots, mentre que la cadena Sky News calcula que pot arribar fins als 316, si bé la majoria d'analistes polítics coincideixen que la situació és volàtil i la incertesa es mantindrà fins a l'últim moment.

Diversos blocs i faccions parlamentàries no prendran una decisió definitiva fins a avui al matí, inclosos els 28 conservadors més euroescèptics, coneguts als passadissos del Parlament de Westminster com els «espartans» per la seva fèrria defensa del Brexit més dur. En aquesta ocasió, cap d'aquests euroescèptics s'ha posicionat clarament en contra del tractat, el que augmenta les expectatives que almenys una part d'aquest grup hi voti a favor.

En les tres ocasions en què l'anterior primera ministra, Theresa May, va presentar el seu acord al Parlament, aquest grup de conservadors va ser un dels principals responsables del rebuig al text. L'última vegada, el passat 29 de març, May va perdre per una diferència de 58 vots.

Pel que fa als laboristes, John McDonnell, la mà esquerra de Jeremy Corbyn per a assumptes econòmics, va anticipar per la seva banda el vot en contra del seu grup per considerar que l'acord no protegeix els drets ambientals i dels treballadors i obre les portes a futures barreres comercials amb la UE. En tot cas, un grup de 19 laboristes, signants d'una carta a la UE mostrant la seva disposició a votar a favor de l'acord podria trencar la disciplina de partit i facilitar l'aprovació de l'acord.

Les divisions entre les forces de l'oposició van quedar clares després del missatge a Twitter de la líder independentista i ministra principal d'Escòcia Nicola Sturgeon: «Tinc la sospita real que els laboristes estarien feliços veient com l'acord tira endavant. S'oposaran oficialment, però consentiran que uns pocs 'rebels' cedeixin els vots necessaris».

El «superdissabte», com ha batejat la premsa britànica la sessió extraordinària al Parlament per votar l'acord de Johnson, començarà a primer ahora del matí amb una intervenció del primer ministre, que informarà la cambra sobre el resultat de la cimera comunitària de dijous i ahir. Tot seguit, els diputats passaran a debatre, sense límit de temps, la moció del Govern que proposa donar llum verd als termes de sortida de la UE acordats amb els 27 socis comunitaris restants. La votació s'espera durant la tarda, tot i que l'agenda final es coneixerà durant la jornada.

El president de la Cambra dels Comuns, John Bercow, decidirà en començar el debat les esmenes que se sotmetran a votació, que els parlamentaris poden presentar fins a avui al matí. Una de les propostes que ha agafat impuls en les últimes hores és una clàusula redactada per l'exconservador Oliver Letwin que aposta per posposar la ratificació definitiva de l'acord. Si aquesta esmena fos aprovada per majoria, Johnson es veuria obligat a sol·licitar una pròrroga del Brexit més enllà del 31 d'octubre fins i tot si la Cambra dels Comuns vota a favor del seu pacte. Dos diputats laboristes han proposat una esmena per condicionar l'aprovació de l'acord a un referèndum de confirmació, si bé serà Bercow qui decideixi si es vota aquest pla.

La sessió parlamentària, la primera en dissabte al Regne Unit des d'abril de 1982, durant la guerra de les Malvines, coincidirà amb una gran manifestació a Londres per reclamar un segon plebiscit sobre el Brexit. En cas que l'acord no sigui acceptat pels Comuns, Johnson estarà obligat per llei a enviar una carta a Brussel·les sol·licitant una extensió de la ruptura amb la UE.

Per part seva, la justícia escocesa es va pronunciar a a favor del Govern en avalar la legalitat de l'acord al que ha arribat amb la Unió Europea. El Tribunal de Sessions d'Edimburg, la cort civil de major rang d'Escòcia, va desestimar la demanda presentada per l'activista antibrexit Jo Maugham, que demanava que el pacte fos declarat il·legal, el que amb probabilitat hagués paralitzat la seva votació.

Paral·lelament, els líders de la Unió Europea (UE) van celebrar l'acord assolit amb el Regne Unit per evitar un Brexit dur, encara que van ser prudents en les seves valoracions i van deixar clar que no abaixen la guàrdia, davant el risc que el Parlament de Westminster voti en contra del pacte.

En un altre ordre de coses, el líder de la coalició socialista laboralista GSLP/Liberals, Fabian Picardo, va guanyar les eleccions celebrades a Gibraltar, amb un 52,5 per cent dels vots, el que li permetrà exercir un tercer mandat com a ministre principal.