20 de octubre de 2019
20.10.2019
Diari de Girona

El WhatsApp genera una revolució al Líban

?La pujada de 20 centaus de dòlar per dia a les trucades de veu per xarxes socials que volia imposar el Govern suposa el detonant per a una onada de protestes que provoca que l'Executiu acabi rectificant ?El Líban està fracturat per les tensions sectàries i té un deute del 150% del seu PIB

20.10.2019 | 00:35
Diversos joves participen en una protesta al Líban.

Entre el soroll dels clàxons d'una marea de motocicletes, centenars de libanesos s'agafen a la seva bandera per demanar la «caiguda del règim» en el que han anomenat «la revolució del WhatsApp», l'última espurna que ha provocat que s'aixequin contra el Govern. «No s'ha d'esperar més, s'ha acabat (...). Quan hi ha problemes d'electricitat o d'aigua, això no afecta tothom, però el WhatsApp és qulecom que sí que afecta totes les persones», afirma el jove libanès François Nur mentre es dirigeix a la seu del Govern, al centre de Beirut.

Per tercer dia consecutiu, centenars de persones es van concentrar després que les autoritats anunciessin la seva intenció d'aprovar una taxa de 20 centaus de dòlar per dia a les trucades de veu per xarxes socials com WhatsApp, Facebook o Viber en un intent d'augmentar els ingressos de la deteriorada economia del petit país mediterrani. No obstant això, poc després que centenars de persones es llancessin a protestar pels carrers de Beirut i altres ciutats del país, el Govern va anunciar que retirava aquesta mesura.

«Això del WhatsApp és l'espurna, el desencadenant de tot. Odiem el sistema basat en la corrupció, el sectarisme, en l'estat policial. Literalment pensen que som estúpids. Tots els impostos que ens imposen sense que rebem cap servei», assegura Layal, de 23 anys i estudiant de Dret a Beirut. Layal, amb el cabell pintat de blau elèctric, es dirigeix a la concentració amb la seva amiga esquivant les destrosses causades per les protestes de divendres al costat de la simbòlica Mesquita Blava, un dels símbols de la nació.

Manifestants amb màscares per evitar aspirar el fum tòxic que surt dels pneumàtics incendiats bloquegen els carrers als vehicles mentre les forces de seguretat romanen tranquil·lament als voltants.

Destruït per la guerra civil iniciada el 1975 i que va durar fins al 1990, el Líban té un deute de prop de 86.000 milions de dòlars, el que representa més del 150% del PIB, un dels més grans del món, i el seu deute sobirà fa temps va caure per sota del nivell del bo escombraria. En aquest país fracturat per les tensions sectàries latents a cada barri en el qual encara són presents les cicatrius de la guerra, hi ha talls diaris d'electricitat, d'aigua i deficiències a les infraestructures. L'economia del país, un gresol de 18 comunitats religioses, s'ha estancat per diversos motius.

Els experts afirmen que la «càrrega» que ha suposat acollir prop d'un milió de refugiats sirians que van fugir de la guerra al seu país natal des de 2011 ha minvat l'economia del país, però els desacords polítics per aprovar els pressupostos per al 2020 mantenen bloquejats 11.000 milions de dòlars compromesos per la comunitat internacional en la conferència de París de l'abril de l'any passat.

Per millorar la situació econòmica, el Govern del musulmà sunnita Saad Hariri també va decidir aplicar una nova tarifa als productes del tabac, tan local com importat, i preveu augmentar l'impost al valor afegit (IVA) en 2 punts el 2021 i altres 2 punts addicionals el 2022 per arribar al 15%.

«Des de la guerra civil hi ha la mateixa gent, el mateix règim. Ja n'hi ha prou», exclama Layal mentre continua la seva marxa cap a la concentració davant de la seu del Govern. Allà es crida amb megàfon: «El poble vol la caiguda del règim», el lema que es va propagar pels països del Pròxim Orient i nord d'Àfrica des de desembre de 2010 i va acabar amb les llargues dictadures a algunes d'aquestes nacions, com Tunísia o Egipte, a la Primavera Àrab.

Sola i fent petits salts onejant la bandera blanca i vermella libanesa, Nariman Hamdan, de 55 anys, té clar que es quedarà al lloc fins a veure el Govern caure. «Som aquí demanant als líders que estimin nostre país, que se sacrifiquin, no que robin els nostres recursos», apunta mentre diferents eslògans es coregen en contra dels dirigents del país, el president del qual és el cristià Michel Aoun. «Som aquí per dir-los que deixin aquest lloc. Per dir-los que si no els agrada el país, que se'n vagin», afirma.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook