La Comissió Europea (CE) va avisar Espanya que l'esborrany de pressupostos per al 2020, remès pel Govern en funcions, posa en «risc important» el compliment dels objectius de reducció del dèficit, la despesa i el deute. Per a l'executiu comunitari, les estimacions del Govern espanyol «apunten a un risc de desviació significativa de l'esforç fiscal recomanat el 2020, i al llarg de 2019 i 2020 en el seu conjunt».
La ministra d'Economia en funcions, Nadia Calviño, va considerar que aquest avís era «previsible», ja que el Govern està en funcions i no hi ha comptes per al 2020, i va assenyalar que quan hi hagi un executiu amb plenes funcions elaborarà un projecte pressupostari amb iniciatives concretes i el remetrà a Brussel·les.
El Govern va enviar a Brussel·les el passat 15 d'octubre el seu esborrany de projecte pressupostari per al 2020, un any en el qual en un escenari a polítiques constants -és a dir, sense posar en marxa cap mesura- l'economia creixeria un 1,8% i el dèficit públic es reduiria fins a l'1,7% del Producte Interior Brut (PIB).
La ministra d'Hisenda en funcions, María Jesús Montero, va destacar que els incompliments detectats per Brussel·les es deuen precisament al fet que l'esborrany no inclou noves mesures, sinó que es tracta d'una simple projecció de com evolucionaran els indicadors amb els comptes actuals.
Montero va assegurar que la carta de la Comissió Europea «no renya» el Govern, sinó que és el que s'ha d'esperar «amb uns pressupostos prorrogats i polítiques constants», fet pel qual espera quadrar els objectius compromesos amb uns nous pressupostos per al 2020. «És la constatació que, en efecte, aquest país necessita Pressupostos i, per això, necessita un Govern a ple rendiment que pugui treballar. I això és el que constata la carta», va afirmar la ministra en funcions.
En baixar el seu dèficit del 3% del PIB, Espanya està des d'aquest any fora del procediment de dèficit excessiu (PDE) o braç correctiu de Brussel·les, amb el que ha passat a l'anomenat braç preventiu, que suposa un control més suau dels comptes públics, precisament amb l'objectiu d'evitar que torni a caure en desequilibris greus.
En aquest braç preventiu, la Comissió vigila fonamentalment tres indicadors: la correcció del dèficit estructural -en lloc del nominal-, la contenció de la despesa i la reducció del deute públic. El més important d'aquests elements és la correcció del dèficit estructural o independent del cicle econòmic, per al que Brussel·les imposa objectius específics cada any a cada país.
En el cas d'Espanya, el seu objectiu per al 2020 és una reducció estructural del 0,65% del PIB, però el pla remès pel Govern només preveu minorar en una dècima, segons el càlcul de la Comissió Europea. Les normes europees permeten un desviament de l'objectiu del 0,5% del PIB en un any o el 0,25% en dos anys, però les estimacions per a Espanya estarien fora de tots els marges.
Per a la despesa pública, la Unió Europea estableix l'anomenada regla de despesa europea, que és diferent de l'espanyola i que impedeix augmentar la despesa pública primària neta -és a dir, sense tenir en compte els interessos del deute, les prestacions d'atur ni les inversions cofinançades amb fons europeus- per sobre d'un determinat indicador. Per a Espanya, aquesta referència de limitació de l'augment de la despesa el 2020 és del 0,9%, però l'Executiu preveu que creixi un 3,8%, quatre vegades més.
Quant al deute, l'objectiu final és que se situï per sota del 60% del PIB, i per aconseguir-ho Brussel·les imposa objectius específics, encara que Espanya es troba actualment en un període transitori que li permet una major flexibilitat. Tot i això, a la carta enviada ahir, la CE detecta que Espanya tampoc complirà amb la reducció del deute previst, en considerar que acabarà el 2020 fins al 94,6% del PIB, quan el 2019 ho farà en el 95,9% del PIB. La Comissió reconeix que el document no inclou mesures en no haver-hi un Govern amb plenes funcions, de manera que insten a remetre un pla actualitzat quan s'elabori un projecte pressupostari.
