25 de octubre de 2019
25.10.2019
Diari de Girona

El «retorn» del dictador a El Pardo 44 anys després de la seva mort

Les restes del dictador, enterrades al cementiri de Mingorrubio, que acull les tombes d'altres dirigents destacats del règim feixista Els nets transporten el fèretre a les espatlles, de la basílica a l'esplanada del Valle de los Caídos, i exclamen «Viva España, viva Franco»

25.10.2019 | 00:22

Les restes de Francisco Franco van tornar ahir al districte madrileny de Fuencarral-El Pardo, on el dictador vivia quan era cap d'Estat, 44 anys després de la seva mort. Concretament, les despulles del dictador van ser de nou enterrades al cementiri de Mingorrubio, on també hi ha enterrats altres dirigents de la dictadura, com ara l'almirall Luis Carrero Blanco –assassinat per ETA el 1973– i Carlos Arias Navarro –expresident d'Espanya, encarregat d'anunciar la mort de Franco.

La sortida de la basílica del Valle de los Caídos, en què els familiars van dur a les espatlles el fèretre fins a l'esplanada, va ser diametralment oposada al seu multitudinari enterrament el 23 de novembre del 1975. Franco va abandonar el Valle de los Caídos, el monument que ell va ordenar construir en honor als caiguts durant la «gloriosa croada» per a una «Espanya millor», enmig d'un silenci només trencat per un crit de « Viva España, Viva Franco» que van exclamar els familiars.

De l'escena en van ser testimonis la ministra de Justícia, Dolores Delgado; el secretari general de la Presidència, Félix Bolaños, i el sotssecretari del Ministeri de Presidència, Antonio Hidalgo, els quals la família no va saludar, almenys durant les instantànies que van captar les càmeres.

La Moncloa va prohibir a la família cobrir el taüt amb una bandera d'Espanya i també va rebutjar que el cos fos acomiadat amb honors militars, com els que va tenir en el seu funeral al Palacio Real de Oriente quan va ser enterrat.


Bandera preconstitucional

Malgrat la prohibició, un dels nets del general, Francis Franco, va accedir a l'interior de la basílica amb una bandera preconstitucional que va haver de deixar a l'entrada a petició de l'executiu, que no va permetre cap símbol d'exaltació de la dictadura durant l'exhumació, tot i que no va ser així en la inhumació al panteó, ja que aquest espai era «d'àmbit familiar».

Finalment el fèretre va sortir de la basílica guarnit amb un estendard amb l'escut del Ducat de Franco que inclou la Creu Llorejada de Sant Ferran, la màxima condecoració militar que van atorgar al dictador el 1939.

Sobre l'estendard, la família va dipositar una corona de llorer guarnida amb una banda amb la inscripció «Tu familia» com l'única dedicatòria i amb dos llaços en forma de flor amb els colors d'Espanya. Al costat de la corona, un ram de flors amb llaços que emulaven les cinc roses de l'himne de la Falange, el Cara al Sol, segons va explicar el lletrat de la família.

Més enllà dels símbols que la família va voler introduir a l'acte per desafiar les condicions que va imposar l'executiu, les tasques d'exhumació es van fer en menys de dues hores, si bé aquesta fase del procés no va ser retransmesa per televisió perquè el Govern espanyol va prohibir que es poguessin gravar imatges o so.


Arribada a El Pardo

Les despulles de Franco van ser transportades amb helicòpter fins al cementiri de Mingorrubio, on hi havia centenars d'afins al règim que esperaven l'arribada de les despulles tot i que no van poder acostar-se al panteó on el Govern socialista havia previst que les restes de Franco tornessin a ser inhumats en la més estricta intimitat.

El prior Cantera, acompanyat del sacerdot Ramón Tejero, fill del militar colpista del 23-F, Antonio Tejero, que també es va acostar al cementiri escortat per la policia, va oficiar una breu cerimònia religiosa en la qual l'executiu va permetre exhibir tot tipus de símbols, en considerar que en aquest cas l'acte se circumscrivia en un àmbit familiar. La ministra de Justícia va abandonar el cementiri a primera hora de la tarda.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit