A les espatlles dels nets, molt enfadats per la decisió del Govern beneïda pel Tribunal Suprem, ahir, les despulles del dictador Francisco Franco Bahamonde van sortir de la basílica del Valle de los Caídos, el monument que el feixisme va fer construir en honor als que van morir per la seva causa. Del cotxe fúnebre, el fèretre va ser carregat en un helicòpter Superpuma de les Forces Armades que el juliol del 1936 el mort va sublevar per derrocar el govern de la II República. Vuitanta anys després que Franco consumés el cop d'estat amb la seva victòria en la Guerra Civil, quaranta-quatre anys després que Carlos Arias Navarro n'anunciés la mort, el Caudillo, el que queda d'ell, volava dels Caídos. L'exhumació, per a uns un ultratge, per a altres un gest que dignifica la democràcia i, per a altres altres, un funeral d'Estat inoportú, figurarà en l'arxiu personal i polític de decisions sonades de Pedro Sánchez, el socialista que el 10-N afronta una revàlida a les urnes de pronòstic més que incert. Els «Viva España, viva Franco» tornaven a ressonar amb motiu de l'exhumació més mediàtica de totes, retransmesa en directe per les televisions hagudes i per haver. Un dels nets del dictador va accedir a la basílica amb una bandera espanyola preconstitucional, la de l'aguilot, que va haver de deixar a petició de la delegació enviada pel Govern i encapçalada per la ministra de Justícia en funcions, Dolores Delgado. La bandera espanyola no cobria el malmès taüt de Franco, que tampoc no va ser acomiadat del mausuleu madrileny amb honors militars. Les despulles del Caudillo ja reposen al cementiri de Mingorrubio, al districte del Pardo de la capital, al costat d'altres noms il·lustres del feixisme, l'almirall Luis Carrero Blanco, el ministre Arias Navarro i un altre generalísimo, el tirà de la República Dominicana, Rafael Leónidas Trujillo, entre ells. I ho fan dins d'una caixa de zinc segellada, que no es va obrir.

A Mingorrubio l'esperava -viu- un altre personatge sinistre del règim: el coronel colpista Antonio Tejero, a qui els feixistes nostàlgics que s'hi aplegaven van donar les «gràcies per tot». A l'entrada del cementiri, franquistes enrabiats es van fer sentir: «No esteu sols», els deien als descendents del dictador, que veuen l'exhumació com «un impúdic circ mediàtic que només busca propaganda i rèdit electoral», informa Europa Press. Dos fanàtics de la dictadura passada que s'havien enfilat a un cingle del Valle de los Caídos amb l'objectiu de llançar bengales i desplegar banderes fraquistes en honor al generalísimo van ser rescatats per la Guàrdia Civil. Presentaven un quadre d'hipotèrmia, avançava Eldiario.es. A l'església de Sant Nicolau, a València, van aparèixer pintades que retreien a la cúria no haver defensat el dictador: «Rojos fills de puta».

L'exhumació de les despulles de Franco va desencadenar una intensa seqüència de declaracions polítiques a tres setmanes de les eleccions generals: el promotor de la iniciativa, el president i candidat Pedro Sánchez, constatava el final d'una «ofensa moral: l'enaltiment de la figura d'un dictador en un espai públic». «El passat és el passat (...) i no ens podem enredar en les seves xarxes», contemporitzava el presidenciable del PP, Pablo Casado, informa ACN. Per al líder de Podem, Pablo Iglesias, «no era quan tocava» fer l'exhumació, que a criteri del candidat de Vox, Santiago Abascal, constitueix l'inici d'una «campanya d'odi» en forma de «xou electoral i necròfag» auspiciat pel «carronyer» Sánchez. Des de Catalunya, Gabriel Rufián (ERC) deia que queda «molt recorregut» per a la restitució de la Memòria Històrica i, Laura Borràs (JxCat), que «el franquisme és molt present a les institucions espanyoles».