Els països que romandran a la Unió Europea (UE) després del Brexit van acceptar retardar fins el 31 de gener de 2020 la sortida del Regne Unit del club comunitari, com havia sol·licitat el primer ministre britànic, Boris Johnson. Els ambaixadors dels Vint-i-set van prendre ahir la decisió durant una nova reunió, després que divendres no aconseguissin acordar de forma unànime la durada de la nova pròrroga.
«Els Vint-i-set han acordat que acceptaran la petició del Regne Unit per a una extensió flexible del Brexit fins el 31 de gener de 2020», va escriure el president del Consell Europeu, Donald Tusk, al seu perfil de Twitter. El polític polonès va aclarir que s'espera que la decisió sobre la pròrroga es formalitzi «per procediment escrit», el que significa que no serà necessària una cimera extraordinària de líders de la UE perquè el nou retard del Brexit entri en vigor.
Tusk va assenyalar que l'extensió és «flexible», de manera que el Regne Unit pot quedar fora de la Unió el primer dia del mes següent a que el Parlament de Westminster i l'Eurocambra hagin ratificat l'acord de sortida. Tant el Parlament britànic com l'europeu han de donar llum verd al pacte perquè el Brexit sigui efectiu, si bé no s'esperen dificultats a l'Eurocambra per aprovar-lo. Així, si la Cambra dels Comuns i l'Eurocambra aproven el pacte durant el novembre i el Regne Unit està a punt el mes que ve per abandonar el club comunitari, el Brexit tindrà lloc durant la nit del 30 de novembre a l'1 de desembre. Si la ratificació a Londres i el Parlament Europeu conclou al desembre, la retirada es produiria l'1 de gener, i si finalment l'aprovació a Westminster i Estrasburg té lloc al gener, el Brexit seria el proper 1 de febrer.
Per altra banda, el Parlament britànic va rebutjar convocar unes eleccions generals anticipades el proper 12 de desembre, com proposava el primer ministre. El Govern necessitava el suport de dos terços de la Cambra dels Comuns (almenys 434 vots) per tirar endavant la iniciativa, però només va obtenir 299 vots a favor i 70 en contra.
La reacció de Johnson
El primer ministre britànic va anunciar que intentarà aprovar una llei que li permeti convocar els comicis 12 de desembre, quelcom per al que només necessitaria el suport de la meitat dels diputats per modificar la norma i establir una convocatòria excepcional.
