El Regne Unit es dirigeix cap a unes eleccions el proper 12 de desembre en les quals els britànics decidiran quin serà el Govern que s'encarregarà de dirigir el desenllaç del tortuós procés del Brexit. La Cambra dels Comuns va avalar l'avançament electoral que buscava el primer ministre, el conservador Boris Johson, que gaudeix d'un clar avantatge en les enquestes i intentarà recuperar la majoria parlamentària per ratificar l'acord de sortida que ha pactat amb la Unió Europea (UE).
Tot i que la proposta encara ha de passar per la Cambra dels Lords, s'espera que superi tots els tràmits i rebi l'aval de la reina Isabel II abans del 6 de novembre, quan el Parlament ha de quedar dissolt per complir amb els terminis que marca la legislació electoral.
El Partit Laborista, que ha dubtat durant setmanes si donar suport a avançar els comicis, es va sumar finalment a la resta de les principals forces de l'oposició i va avalar la crida a les urnes, tot i que alguns dels seus diputats havien expressat dubtes sobre aquest pla.
Aquestes seran les terceres eleccions generals en menys de cinc anys al Regne Unit i les primeres que se celebraran en ple hivern des de 1923, en un país que sol convocar les seves votacions al maig o juny perquè el bon temps afavoreixi la participació.
El moment afavoreix Johnson, que segons un sondeig publicat aquesta setmana per la firma YouGov obtindria el 36% dels vots, davant del 23% dels laboristes, el 18% dels liberaldemòcrates i el 12% el Partit del Brexit. Amb el país en una cruïlla política sense precedents en les últimes dècades, la campanya electoral es preveu però disputada i complexa.
L'euròfob Partit del Brexit amenaça de recuperar terreny als conservadors amb el missatge que dos primers ministres tories consecutius han estat incapaços fins ara de complir amb el mandat del referèndum de juny de 2016, en què el 51,9% dels votants va optar pel Brexit.
Johnson, per la seva banda, intentarà aglutinar el vot dels partidaris de la sortida de la UE amb el compromís de ratificar un acord al Parlament i materialitzar la ruptura el 31 de gener, al final de l'última pròrroga que ha concedit Brussel·les, sense permetre més extensions.
«Els retards estan començant a danyar seriosament els interessos nacionals. Les famílies i les empreses no poden fer plans i el clima d'incertesa està corroint la confiança en la política», va assegurar el cap de Govern durant el debat al Parlament.
El primer ministre ha insistit des que va arribar al poder, el juliol passat, en què no endarreriria sota cap circumstància la sortida més enllà d'octubre i va arribar a dir que preferiria estar «mort en una rasa» abans d'acceptar una extensió. El Parlament, però, el va forçar a enviar a contracor una carta a Brussel·les en la qual demanava una nova pròrroga, un pas que alguns dels seus rivals intentaran utilitzar previsiblement en contra seva.
El Partit Laborista defensa la necessitat de negociar el seu propi acord de sortida amb Brussel·les i sotmetre'l a un referèndum de confirmació. El seu líder, Jeremy Corbyn, ha mantingut certa ambigüitat sobre el Brexit en els últims temps, en considerar que aproximadament un 30% dels seus votants són partidaris d'abandonar el bloc comunitari.
El Partit Liberal Demòcrata defensa per la seva banda revocar completament la sortida de la UE, així com un segon referèndum, i espera millorar amb aquest missatge els resultats de 2017, quan va sumar el 7,4% dels vots.
A Escòcia, el Partit Nacionalista Escocès confia a guanyar terreny amb la seva proposta de celebrar dos nous plebiscits, un sobre el Brexit i un altre sobre la independència de la regió britànica.
Els partits de l'oposició van intentar aprovar una ampliació de la franquícia electoral per permetre als europeus residents al Regne Unit i als majors de 16 anys que puguin participar en els pròxims comicis, però la vicepresidenta de la Cambra dels Comuns, Lindsay Hoyle, no va arribar a sotmetre a votació les seves propostes.
