La cancellera alemanya, Angela Merkel, va assegurar en la commemoració el trentè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín que «cap mur és tan alt o tan ample que no es pugui travessar» i va recordar els morts per la dictadura del règim que el va aixecar. «Massa gent va ser víctima de la dictadura del Partit Socialista Unificat d'Alemanya (el governant a l'extinta República Democràtica Alemanya)», va assenyalar Merkel en un acte a la capital alemanya, tot afegint que «els Drets Humans no es poden donar per fets».

«No els oblidarem. Recordo les persones que van ser assassinades al costat d'aquest mur perquè buscaven la llibertat. Recordo les 75.000 persones que van ser portades a la presó per escapolir-se de la república», va manifestar al museu dedicat al mur.

«El 9 de novembre és un dia fatídic de la història alemanya. Avui també recordem les víctimes dels pogroms de novembre de 1938», va afegir en al·lusió als atacs patits per jueus alemanys durant el règim nazi en aquella data de l'esmentat any. «El 9 de novembre, en què es reflecteixen de manera especial moments tant tràgics com feliços, ens recorda que hem de rebutjar de manera decidida l'odi, el racisme i l'antisemitisme», va insistir.

«El mur de Berlín és història i ens ensenya que cap mur és tan alt o tan ample que no es pugui travessar», va sentenciar Merkel hores abans que, davant la porta de Brandenburg, se celebressin els actes festius de commemoració de la caiguda del mur que va dividir la ciutat durant 28 anys.

El director de la Fundació del Mur, Axel Klausmaier, va recordar durant la cerimònia que «la revolució pacífica significa abans de res assumir responsabilitat, viure la tolerància, respectar i defensar la democràcia i els drets humans i omplir de vida el somni d'una Europa unida». Bernauer és considerada com un símbol de la divisió d'Alemanya. Quan es va aixecar el mur el 1961, les façanes dels habitatges van quedar a l'est i la vorera en el sector oest de la ciutat.

Merkel va assistir posteriorment a un servei religiós a la capella de la reconciliació, mentre que el president de país, Frank-Walter Steinmeier es va dirigir després al monument dels quatre estats de Visegrad, organització governamental que reuneix Eslovàquia, la República Txeca, Polònia i Hongria. Allà, el president va agrair als mandataris Zuzana Caputova (Eslovàquia), Milos Zeman (República Txeca), Andrzej Duda (Polònia) i Janos Ader (Hongria) la important contribució dels seus respectius països a la reunificació alemanya.

«Sense el coratge i el desig de llibertat dels polonesos, hongaresos, txecs i eslovacs, les revolucions pacífiques a Europa de l'Est i la unitat alemanya no haurien estat possibles», va destacar Steinmeier. L'orquestra Staatskapelle, dirigida per Daniel Barenboim, va interpretar davant la Porta de Brandenburg la cinquena simfonia de Beethoven, també coneguda com La Simfonia de la destinació.

Des d'inicis d'aquesta setmana, només a Berlín s'han celebrat uns 200 actes per commemorar aquesta data. Un esdeveniment va consistir en projectar imatges sobre un edifici que mostraven el mur de 155 quilòmetres de longitud que solcava la frontera entre les dues Alemanyes i que va ser creuat per milers d'alemanys orientals que es van dirigir cap a l'oest, amb el que van posar fi a la divisió que va separar els alemanys des de la Guerra Freda.

Un programa configurat sota el lema «7 dies, 7 llocs» va incloure instal·lacions d'art, lectures, xerrades amb testimonis, pel·lícules i exposicions que van ser presentats en els llocs originals on va tenir lloc la revolució pacífica a Berlín. L'emblemàtica Porta de Brandenburg de la capital alemanya va ser l'escenari d'una instal·lació artística amb al voltant de 30.000 cintes en què els ciutadans van escriure desitjos, esperances i records, combinats en un «núvol de la llibertat» de 150 metres de llarg.

La caiguda del mur va ser la conseqüència d'un aixecament popular pacífic ea diferents punts de l'Alemanya Oriental comunista, enmig de moviments en diversos països d'Europa Central controlats per l'antiga Unió Soviètica.