En les sempre complexes relacions bilaterals amb Cuba cada paraula, cada reunió, cada gest i cada imatge són resultat d'un treball d'intensa orfebreria diplomàtica. Cada part té les seves circumstàncies internes, els seus objectius i els seus missatges. I les últimes hores del viatge de Rei a Cuba, la primera visita d'Estat d'un monarca espanyol a l'illa, van recordar aquesta realitat complicada i dual.
Hores després de pronunciar
dimecres a la nit en un sopar de gala ofert als seus amfitrions i davant del president Miguel Díaz-Canel un discurs d'inèdit contingut polític durant el seu regnat amb un encès i contundent al·legat per la democràcia i el respecte als drets humans a Cuba, Felip VI va mantenir ahir al matí a l'Havana una reunió amb Raúl Castro, l'expresident i actual primer secretari de el Comitè Central del Partit Comunista de Cuba.
La reunió no estava a l'agenda del monarca i va ser un «trobada
privada», segons va explicar el titular d'Afers Exteriors, Josep Borrell, que va participar a la cita, en la qual també va estar present l'ambaixador espanyol a Cuba, Juan Fernández Trigo. Borrell ho va interpretar com a «exemple d'estima i de reconeixement a la importància de la visita» i un «gest de deferència», i va assegurar també que representa «la forma d'arrodonir els punts de vista de les relacions al màxim nivell».
Segons el ministre, va ser precisament després del sopar, «i després d'escoltar les paraules del Rei», quan «se'ns va demanar, se'ns va convidar, que abans de marxar de l'Havana el Rei tingués una trobada privada amb Raúl Castro».
Felip VI i Raúl Castro ja es coneixien per haver coincidit en diverses preses de possessió de presidents iberoamericans quan el primer era príncep. I el cara a cara va ser l'antepenúltim acte de Felip VI a l'Havana. Després va realitzar al costat de la Reina una visita al Museu de Belles Arts, al qual El Prado ha prestat un autoretrat de Goya, i a un centre pioner d'investigació del càncer abans d'embarcar cap a Santiago, on ahir a la tarda van retre tribut a mariners i soldats morts el 1898.
La Casa Reial no va informar sobre si hi hauria imatge de la trobada entre el Rei i el germà de Fidel, una instantània que seria més útil per al Govern cubà que per a l'espanyol. A l'hora de tancar aquesta edició no havia aparegut a comptes del Govern cubà a Twitter ni al web de Granma, un diari que tampoc oferia ahir cap informació sobre el discurs que va pronunciar el Rei.
Borrell va assegurar que el Rei «va dir tot el que s'havia de dir», i de manera «cortesa i cooperativa». Va definir la intervenció com «una fita en el que es pot esperar d'un viatge d'Estat a Cuba». I va assegurar que a totes les reunions d'aquests dies s'han tractat «temes sensibles de manera molt directa i cordial» en un diàleg «obert, franc i sense condicions». No va voler comentar el fet que el monarca no es reunís amb la dissidència.
Borrell també va voler recordar que Cuba «no és l'únic país de partit únic al món» i va destacar que «la major part de la humanitat» viu a països amb aquests sistemes. En tot cas, va esquivar la qüestió de per què Felip VI no va fer un al·legat tan contundent com el que ha realitzat a Cuba en mantenir trobades amb líders d'altres països on també hi ha problemes de democràcia i drets humans com la Xina, l'Aràbia Saudita o el Marroc.
