El lehendakari, Iñigo Urkullu, va mostrar la seva «disposició absoluta» a contribuir a la governabilitat i a afrontar, sense més «temps per perdre», els reptes econòmics, territorials i polítics que s'han d'afrontar a Espanya.

Urkullu va contestar, en el ple de control que celebra el Parlament Basc, a una pregunta de Podem sobre el «nou escenari polític» sorgit a Espanya arran de les eleccions generals del passat diumenge. El portaveu d'Elkarrekin Podemos, Lander Martínez, va afirmar que el principi d'acord entre el PSOE i Unides Podem per conformar un nou Govern és «bo» per a Euskadi. Martínez, que va destacar la contribució que pot fer un executiu progressista a desafiaments com el canvi climàtic, l'ocupació o la millora de les pensions, va apuntar, a més, que el pacte entre el PSOE i Unides Podem pretén fer front a l'extrema dreta i al missatge de «odi» que representa Vox. Per aquest motiu,va assenyalar que «cap» partit basc hauria de «permetre's el luxe» de bloquejar la conformació d'un executiu d'aquestes característiques fent coincidir els seus vots amb els de la dreta.

Discreció i realisme

En la seva resposta, el lehendakari va afirmar que el principi d'enteniment reeixit pel PSOE i Unides Podem demostra que quan s'actua «amb discreció, voluntat i realisme» és possible «entendre's i arribar a acords». «Queda molt per fer, però és evident el relatiu canvi en positiu que s'ha produït en l'actitud política», va manifestar Urkullu, en referència a l'acostament entre tots dos partits. En tot cas, va afirmar que és necessari assegurar un «clima de confiança» i que totes dues formacions acordin «un programa de compromisos». En aquest context, va advertir de la necessitat d'actuar amb «altura de mires» davant un escenari polític i social que ha definit com d'«extrema complexitat». La portaveu del Govern espanyol en funcions, Isabel Celaá, va apel·lar a la responsabilitat de totes les forces polítiques per buscar una solució, «dins de la Constitució i l'Estatut», a la «crisi territorial» a Catalunya.

Discreció i realisme

En la roda de premsa posterior a la reunió del primer Consell de Ministres després de les eleccions generals, Celaá va tornar a fer una primera intervenció de caràcter polític passada ja la campanya electoral i la prohibició que li va marcar la Junta Electoral Central (JEC).

Com va fer aquest dijous el cap de l'Executiu en funcions, Pedro Sánchez, Celaá va emprar el terme «crisi territorial» per referir-se a la situació a Catalunya, en lloc de «crisi de convivència» com la qualificava fins ara. Celaá ha remarcat que la «responsabilitat és de tots», excepte de la «ultradreta» que, segons el seu parer, ja s'ha autoexclòs d'aquesta voluntat de diàleg. «És una aposta clara pel diàleg dins de la Constitució i l'Estatut», va destacar Celaá, que va garantir que el que no es donarà és «ni un pas» fora de la Constitució.