La comunitat hondurenya és especialment nombrosa a Girona. Què pot dir als seus compatriotes que han hagut de sortir del país i se senten abandonats per les seves autoritats?

Realment gairebé tot el poble hondureny està oblidat per les seves autoritats, i aquesta és raó per la qual els meus compatriotes han marxat cap a Girona o a altres llocs. La major part dels emigrants no estan legalitzats i necessiten que el Govern hondureny adopti mesures, com per exemple facilitar que els hondurenys puguin convalidar el seu carnet de conduir a Espanya i no hagin de gastar més de mil euros per obtenir una altra llicència. Els estrangers d'altres països són protegits per les seves ambaixades, quelcom que no passa amb els hondurenys.

Precisament hi ha una petició dels hondurenys que viuen a Girona perquè tenint en compte la seva gran presència a la zona, hi hagi un consolat específic a la demarcació que complementi el de Barcelona. Si arriba al poder, vostè l'obriria?

Amb tota seguretat, però en el moment en què hi hagi un canvi de govern a Hondures, on ara mateix hi ha una dictadura, la major part dels hondurenys voldran tornar al seu país, perquè Hondures és un país que ofereix moltes oportunitats. Quan vaig parlar amb els meus compatriotes a Madrid i a Barcelona, o quan vaig als Estats Units, em trobo que viuen en aquests llocs no perquè volen, sinó per necessitat, perquè al seu país no tenen l'oportunitat de treballar. Marxa una persona de les famílies per poder enviar-los diners i que puguin tenir una vida més o menys acceptable. En tot cas, òbviament, obriria un consolat a Girona, on hi ha tants hondurenys concentrats.

El seu partit, Salvador de Honduras, vol tenir epecial cura dels migrants creant estructures de la formació a diverses ciutats dels Estats Units i europees, entre elles Girona...

És molt necessari. En els darrers dos anys han emigrat uns 800.000 hondurenys cap als EUA, país en el qual ja viuen 1.800.000 compatriotes i a Espanya ja n'hi ha uns 200.000. Nosaltres volem que tota aquesta gent pugui votar, ja que en les darreres eleccions als EUA només van votar 5.000 hondurenys, i realment són les persones que diàriament envien milers de dòlars que mantenen l'economia d'Hondures, ja que aquests enviaments constitueixen la cinquena part del nostre PIB.

Com creu que pot influir en l'estabilitat d'Hondures la recent condemna per narcotràfic als EUA contra Tony Hernández, germà del president, Juan Orlando Hernández?

En aquest judici ha quedat demostrat que Hondures és un «narcoestat», i en el procés es va fer referència al president en més de cent ocasions com la persona que permet que la droga entri al país per mar o per aire amb la col·laboració de les forces armades, que ho faciliten apagant els radars o fent accions a canvi de suborns. El president ha ordenat l'assassinat de totes les persones que podrien declarar contra ell en un eventual judici. Com a president d'un govern, els Estats Units no el poden jutjar, però si surt del poder, si és que un dictador pot sortir del poder, seria jutjat, fet pel qual fa uns dies van entrar delinqüents armats a una suposada presó de màxima seguretat per matar Magdaleno Meza, un testimoni clau contra el president Hernández perquè era la persona que repartia els diners per la droga que passa per Hondures.

Com és possible que passin aquestes coses?

Juan Orlando Hernández es troba en una etapa de gran desesperació en la qual necessita mostrar-se poderós davant de qualsevol persona s'oculti on s'oculti. Vol atemorir els ciutadans, i jo mateix em sento amenaçat. Hem creat una coalició d'oposició on hi ha l'expresident Manuel Zelaya, el candidat del Partit Liberal, Luis Zelaya, i jo, que vaig guanyar les eleccions i me les van robar. Nosaltres estem treballant per convocar una aturada nacional de 10 dies aquest mes, que és l'única forma amb la qual els Estats Units poden reaccionar i es pot fer fora el president. Contràriament, hi haurà eleccions que, com ja vaig explicar a la UE, seran una farsa.