La Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va elevar a 23 el nombre de morts i a 715 el de ferits en disturbis durant la crisi a Bolívia després de les eleccions del passat 20 d'octubre. La CIDH va explicar que ha actualitzat les xifres de víctimes a Bolívia després d'afirmar que des de dissabte «són 9 els morts i 122 els ferits durant la repressió combinada de la policia i forces armades». Aquestes dades actualitzades es refereixen a víctimes en enfrontaments entre cocaleros afins a Evo Morales i forces de l'ordre divendres passat prop de la ciutat de Cochabamba, al centre de Bolívia, en la jornada més tràgica des del començament de la crisi.
L'expresident Evo Morales va assegurar que té «molta por» que esclati a Bolívia una guerra civil, fet pel qual va fer una crida perquè els seus compatriotes acabin immediatament amb els enfrontaments. «Tinc molta por. En la nostra gestió hem unit camp i ciutat, orient i occident, professionals i no professionals. Ara venen grups violents a posar-ho tot en risc», va advertir Morales en ser preguntat pel risc d'una guerra civil al seu país.
La presidenta interina de Bolívia, Jeanine Áñez, va assenyalar a Twitter que «fa mal tanta violència, fa mal la mort, Bolívia mereix viure en pau». Áñez i Morales es van creuar retrets per la violència al país, on policies i militars mantenen des de dilluns operatius conjunts per mantenir l'ordre.
La CIDH va denunciar un decret de Govern provisional de Bolívia que eximeix les forces de l'ordre de responsabilitat penal si actuen «en legítima defensa o en estat de necessitat» i sota criteris de «legalitat, absoluta necessitat i proporcionalitat».
L'Executiu de Áñez va respondre que no suposa una «llicència per matar» i s'emmarca en la Constitució i les lleis de país. La Defensoria del Poble de Bolívia va advertir que rep denúncies «sobre possible implantació d'evidències per tal d'incriminar persones en actes delictius» per part de la policia.
