Si ens fixem en les xarxes socials, autèntic mesurador del que està d'actualitat i el que no ho està, l'Ernest Lluch, assassinat per ETA fa 19 anys, està més vigent que mai, o, en tot cas, com bé assegurava Gabriel Rufián, ens fa ara -amb la que cau- més falta que mai. L'efemèride va ser aprofitada per molts polítics per recordar una figura de qui els que el coneixien bé sempre han posat com a exemple de demòcrata i de convençut defensor del diàleg per solucionar els conflictes. Com a prova, aquelles paraules que va pronunciar a Sant Sebastià només un any abans de la seva mort davant l'escridassada d'un grup de radicals: «Crideu més, que crideu poc, perquè mentre crideu no matareu». «Zasca», com diuen ara els joves.

El president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, molt necessitat ara mateix de capacitat de diàleg i negociació, va lloar la figura del polític català a Twitter assegurant que «fa 19 anys, ETA assassinava Ernest Lluch. En la nostra memòria, sempre, un demòcrata exemplar que va treballar sense descans per la justícia social, que va fer possible la universalització de la sanitat pública a Espanya i va defensar fins al final la convivència, la llibertat i el diàleg». Per aquesta mateixa via va anar el record del compte del PSOE a l'esmentada xarxa social, que assegurava que Lluch era un home «culte i bo que va defensar incansablement el diàleg i la justícia social. La seva vida i el seu compromís inspiren i inspiraran sempre totes i tots els socialistes».

Rufián, sempre tan eloqüent a les xarxes socials -recorden allò de les 155 monedes oi?-, va ser concís però contundent, amb un «quina falta ens fas, Ernest» acompanyat d'un vídeo que recull precisament la frase pronunciada per Lluch a Sant Sebastià. El partit de Rufián també sembla necessitat ara mateix de capacitat de diàleg, per començar amb els seus socis del Procés i després, qui ho sap, amb Pedro Sánchez.

Fins i tot Carles Puigdemont, bastant ocupat ara mateix amb altres temes, va tenir una estona per recordar Lluch a les xarxes socials, però, això sí, portant-ho al seu terreny, que l'expresident no desaprofita cap ocasió per anar al «monotema»: «Tots els assassinats van ser condemnables. Amb el de l'Ernest Lluch, a més, van intentar assassinar una esperança i un camí que ell havia defensat amb coratge després de la seva sortida de la primera línia política. Una abraçada a la seva família, i un agraïment pel seu exemple».

El record a Ernest Lluch tampoc va estar exempt de polèmica, en aquest cas generada pel diputat del PSC José Zaragoza, recordant que l'Ajuntament convergent de Berga va declarar Lluch «infidel a Catalunya», qualificatiu que només li van retirar després del seu assassinat. El que dèiem, Ernest Lluch és ara més necessari que mai.