Deu dies després de la dimissió d'Albert Rivera com a conseqüència del pèssim resultat de Ciutadans a les eleccions del 10-N, dos dels seus puntals a l'executiva, José Manuel Villegas i Fernando de Páramo van anunciar també que abandonen el partit obrint així una nova pàgina a la formació que deixa les mans lliures a Inés Arrimadas. Ara la dirigent, que encara ha de presentar formalment la seva candidatura i ser triada en primàries, pot començar a constituir el seu propi projecte per reflotar el partit fent canvis, encara que, segons va explicar, aquests no suposaran en cap cas la creació d'un nou Ciutadans ni tampoc afectaran la línia ideològica del partit.

Membres de Cs van assenyalar que Arrimadas representa la renovació, encara que és un canvi no rupturista que es durà a terme amb noms que han estat treballant dins el partit. No obstant això, la dirigent de Ciutadans va insistir que és «necessari» obrir una nova etapa i fer front a aquest escenari sense Rivera, que ha estat liderant Cs els tretze anys que té de vida la formació taronja, i sense altres pesos pesants del partit que ja han anunciat la seva sortida.

Primer va ser Villegas, responsable també de la campanya electoral i mà dreta de Rivera, qui ho va comunicar al matí en avançar que es mantindrà a la secretaria general fins que es triï una nova direcció a l'assemblea de març, ja que durant tot aquest període de transició formarà part de la gestora que es designarà dissabte 30 en un Consell General. Després deixarà la política, van assegurar fonts del seu cercle, per potser reprendre a la seva professió d'advocat, tot i que no descarta seguir vinculat d'alguna manera al partit.

Després va ser Fernando de Páramo, secretari de Comunicació, el que anunciava la seva marxa i que fins i tot deixarà l'escó (va ocupar el número 2 per la llista de Barcelona).

Segons van apuntar altres fonts de Cs, amb aquestes dues dimissions més la de Juan Carlos Girauta el mateix dia que ho va fer Rivera, s'hauria assolit ja la quota desitjada de renúncies a la cúpula taronja, encara que hi ha qui sosté que també hauria de marxar Fran Hervías, secretari d'Organització.

Dimarts es va produir a Twitter una allau de missatges de dirigents de Cs donant-li suport, una campanya que, segons han denunciat alguns mitjans, estaria orquestrada des del seu entorn. Ahir també es va parlar de possibles errors que s'han pogut cometre en l'estratègia perquè el desastre hagi situat Cs gairebé a la irrellevància.

Arrimadas va reconèixer que, si bé hi haurà hagut circumstàncies externes que han pogut influir, la majoria de les causes del desastre s'han degut a errors d'estratègia, que han «desorientat» el votant. Altres dirigents, en canvi, asseguren que l'enfonsament de Cs no té una única explicació i apunten, entre d'altres, a l'excessiva polarització que ha propiciat el vot útil i la desmobilització del seu electorat. Segons la seva opinió, dels 2,5 milions de vots que han perdut, el milió més o menys que va optar per l'abstenció és el més difícil d'interpretar.

Sobre la part que els ha marxat a Vox (uns 600.000), estan convençuts que la xifra hauria estat més gran si Cs hagués posat més distància amb la ultradreta. Tampoc consideren que els pactes autonòmics que van fer només amb el PP amb el suport extern de Vox han pogut influir en el desastre.