El jutge José de la Mata de l'Audiència Nacional ha processat un oncle del president sirià, Bashar Al-Assad, en concret Rifaat Al-Assad, les seves dues dones i vuit dels seus fills per, suposadament, blanquejar més de 600 milions d'euros «depredats» de Síria, sobretot amb la compra d'immobles a la Costa de el Sol. A més, el magistrat ha processat tres presumptes testaferros que formarien part de la xarxa amb la qual, segons el jutge, aquesta trama es va dedicar des dels anys 80 a «ocultar, transformar i blanquejar» a diferents països europeus «fons il·lícitament depredats del Tresor nacional sirià».
A més del blanqueig, en el seu acte el jutge els imputa el delicte d'associació il·lícita o pertinença a organització criminal, que ha utilitzat paradisos fiscals, instruments societaris i centenars de societats en cascada administrades per la família, així com testaferros, fins que s'ha produït el bloqueig de la seva activitat, tant a Espanya com a altres països europeus.
Rifaat Al Assad va marxar de Síria el 1984 i s'hauria concertat amb el seu germà, el llavors president de país, Hafez Al Assad, per depredar el Tresor nacional, enduent-se aproximadament 300 milions de dòlars. A més d'aquestes quantitats, De la Mata afegeix que a la dècada dels anys 70 Rifaat Al-Assad va obtenir també ingents recursos il·lícits de múltiples activitats delictives com l'extorsió, amenaces, contraban, espoli de riqueses arqueològiques, usurpació d'immobles i tràfic de drogues.
Les primeres adquisicions dels Assad a Espanya es van produir el 1986, amb la compra de 244 places de garatge a través d'una societat gibraltarenya. Els diners malversats de Síria van ser invertint en immobles i negocis a la província de Màlaga, especialment a punts estratègics de la Costa d'el Sol, una destí de referència per a nombrosos milionaris àrabs, que tenen a aquesta zona turística diverses propietats des de fa molts anys. La investigació judicial li atribueix a Espanya 507 propietats per valor de 695 milions d'euros.
El jutge destaca l'alt poder adquisitiu dels investigats i esmenta, per exemple, tres embarcacions vinculades a la família, la compra d'un avió privat Boeing 727 propietat de Rifaat, així com diversos vehicles blindats i altres d'alta gamma. També hi ha indicis que posseeix patrimoni a Gibraltar, Suïssa, Panamà i Jersei, mentre que al Regne Unit té, entre altres propietats, la residència privada més gran després del Palau de Buckingham.
En el cas d'Espanya, Rifaat Al-Assad va ocultar el seu important patrimoni posant-lo a nom de diferents societats administrades pels seus 8 fills i per dues de les seves esposes.
L'acte del jutge detalla el paper de cadascuna de les persones dins de l'organització criminal, on destaca el paper dels fills i també «el suport determinant de legions d'assessors a totes les fases de la seva implementació per a l'ocultació, transformació i blanqueig de tots aquests capitals». La clau de l'èxit durant tants anys de la seva estratègia criminal, segons el magistrat, «ha estat precisament el repartiment de tasques i la perfecta coordinació entre tots els membres de l'organització: el pare i líder, Rifaat Al-Assad, parapetat darrere de tots els altres».
El jutge ha rebutjat l'al·legació realitzada per part de la família Al-Assad que els seus béns procedeixen de regals de la família reial de l'Aràbia Saudita perquè la investigació realitzada pel jutjat va acreditar que les adquisicions immobiliàries no procedeixen de donacions saudites. A partir d'ara, el fiscal disposa de deu dies per a sol·licitar l'obertura de judici oral formulant escrit d'acusació o el sobreseïment de la causa. A més d'aquest procediment, Al-Assad té obert a França un judici oral per blanqueig i a Suïssa se l'investiga per crims de lesa humanitat.
