L'alcalde de Bogotà, Enrique Peñalosa, ha ampliat el toc de queda que havia decretat a tres àrees de Bogotà a tota la capital del país arran dels aldarulls que es van registrar en el marc d'una altra jornada de mobilitzacions. Va ser el president de Colòmbia, Iván Duque, qui va sol·licitar a Peñalosa que ampliés la mesura. «He demanat a l'alcalde de Bogotà, Enrique Peñalosa, que apliquem el toc de queda a tota la ciutat a partir de les nou de la nit (hora local)», va indicar Duque a Twitter. «El nostre objectiu és garantir la seguretat», va assegurar.
Els incidents han afectat el sistema de transport a la ciutat a causa d'«actes de sabotatge». Peñalosa va declarar a més la «llei seca» fins al migdia d'ahir.
Per la seva banda, el ministre de Defensa de Colòmbia, Carlos Holmes Trujillo, va confirmar divendres que almenys tres persones han mort en les protestes que es van produir durant la vaga general que va tenir lloc dijous al país. Trujillo va explicar que dues de les morts es van produir durant enfrontaments amb la Policia als municipis de Buenaventura i a Candelaria, tots dos al departament de Valle del Cauca (sud-oest), en mirar d'aturar diversos saquejos en zones comercials de la zona. La tercera de les morts no ha estat detallada.
La vaga general va ser convocada dijous per sindicats, jubilats, professors i estudiants, col·lectius indígenes i LGTBI, per protestar contra el Govern de Duque i les seves polítiques econòmiques, les quals, segons denuncien aquests col·lectius, han empobrit l'esperança de vida al país.
Morales denuncia «persecució»
D'altra banda, l'expresident de Bolívia, Evo Morales, va denunciar noves «persecucions» contra els dirigents del seu partit Moviment al Socialisme (MAS), entre aquestes la detenció «sense proves» del vicepresident de la formació, Gerardo García, i acusacions contra la seva filla, de caràcter difamatori.
Dijous es va conèixer que la Fiscalia havia ordenat l'arrest de García i que havia dictat ordre de crida i cerca per a l'exministra de Comunicació, Wilma Alanoca, i del director de l'Agència de Govern Electrònic i Tecnologies de la Informació (AGETIC), Andrés Laguna. «Aturin les detencions il·legals i injustes», va demanar Morales, qui va negar rotundament les acusacions d'enriquiment il·lícit abocades contra la seva filla Evaliz. Morales va dimitir el passat 10 de novembre després que l'Organització d'Estats Americans (OEA) confirmés «irregularitats» en les eleccions presidencials del 20 d'octubre, els resultats oficials de les quals li concedien un quart mandat. Dies després va arribar a Mèxic, on es troba en qualitat d'asilat polític. L'expresident de Bolívia denuncia que ha estat víctima d'un «cop d'estat» i, en conseqüència, no reconeix la seva successora interina, Jeanine Áñez.
