Els ciutadans de Hong Kong van acudir ahir massivament a les urnes en uns comicis a consells de districte amb participació rècord del 69 per cent, en una jornada electoral sense altercats que servirà per prendre el pols polític del moviment prodemocràtic, després de gairebé sis mesos de protestes als carrers. 2,7 dels 4,1 milions de votants registrats van votar, la xifra més alta d'uns comicis en la història de Hong Kong, per sobre del rècord dels 2,2 milions en les legislatives de 2016, fet que mostra una societat cada vegada més polititzada.

A quatre hores del tancament dels centres electorals, que es feia a les 22.30 hores (14.30 GMT), la participació arribava al 60,36%, davant el 47% de les municipals de 2015 i el 58% de les legislatives de 2016. Des d'abans de l'obertura dels centres electorals, a les 7.30 hora local, els de Hong Kong feien llargues cues per ser dels primers a votar, cosa insòlita a la ciutat d'uns 7,5 milions d'habitants, dels quals 4,1 s'havien registrat per votar, una altra xifra rècord condicionada per les protestes.

«La gent de Hong Kong encara tenim llibertat d'elecció i hem d'expressar què volem», apuntava l'Alex, un enginyer de 24 anys que ha participat activament en les manifestacions i que pensava votar pel candidat prodemòcrata del seu districte al barri de classe mitjana-alta de South Horizons. Encara que veia les eleccions com a vitals, no creia que suposessin el fre de les protestes, que segons ell seguiran «perquè ni el Govern ni el Partit Comunista de la Xina estan escoltant». És a ells a qui va culpar del rebrot de la violència les últimes setmanes. No obstant això, tant en la jornada electoral com en els dies previs va dominar la calma, sense incidents, justament per evitar que la violència servís de pretext per cancel·lar les eleccions, cosa que no desitjava cap dels dos bàndols.

Davant la situació que viu la ciutat, per primera vegada en la història de Hong Kong, agents antiavalots custodien les urnes i més de 30.000 efectius policials estan de servei. Tot i que les protestes van arrencar pacíficament el passat mes de juny, els manifestants són ara més violents. La situació va arribar al seu punt àlgid en els disturbis que es van desencadenar el passat cap de setmana amb la Policia, després que milers d'activistes s'atrinxeressin als campus universitaris, armats amb còctels Molotov i fletxes. En gairebé sis mesos de protestes, més de 4.500 manifestants han estat detinguts i han mort dues persones.