El Tribunal Constitucional (TC) s'enfronta a un ple que arrenca aquest dimecres el risc de trencar amb la unanimitat que fins ara havia aconseguit a l'hora de resoldre tots els recursos que li han anat arribant en relació amb el 'Procés' independentista a Catalunya. Aquesta situació pot produir-se, segons fonts jurídiques consultades per Europa Press, en relació amb dos empares sol·licitats pel exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras que han estat inclosos en les sessions d'aquesta setmana.
Un dels recursos previstos per al debat d'aquesta setmana és el presentat per Junqueras contra la decisió de l'instructor de la causa, Pablo Llarena, de mantenir la presó preventiva que va dictar contra ell la llavors jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que va començar a tramitar-se al tribunal de garanties al maig de 2018. el segon és el presentat contra la decisió de Llarena d'impedir, al gener de 2019, la sortida del líder d'ERC per prendre possessió en la sessió constitutiva de Parlament com a diputat electe.
En el primer dels casos, el ponent de la proposta de sentència que els magistrats tindran sobre la taula el proper dimecres és el mateix president de tribunal, Juan José González Rivas, qui ja va intentar portar aquest assumpte a Ple abans que comencés el judici del 'Procés' si bé el va retirar a l'entendre que tindria la unanimitat desitjada. La raó és que alguns magistrats van expressar els seus dubtes respecte a l'argumentació i van demanar més concreció al ponent donada la doctrina existent al respecte per part del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
En el segon dels casos, la ponència és de magistrat del sector progressista Juan Antonio Xiol, qui proposa donar la raó a Junqueras pel que fa a la prohibició rebuda per prendre possessió del seu escó malgrat no haver estat encara condemnat a la causa.
TRANSCENDÈNCIA DAVANT EL TEDH
Així, el tribunal haurà de decidir ara si s'entén com pressupost imprescindible mantenir la unanimitat que han tingut fins ara tots els assumptes relacionats amb la deriva sobiranista a Catalunya -donada la transcendència que els vots discrepants podrien tenir de cara als recursos davant el Tribunal de Estrasburg-; o per contra opta per resoldre d'una vegada aquestes qüestions tot i que no s'arribi a un acord total en tots els punts a estudiar. La segona opció evitaria seguir estenent aquest assumpte en el temps i donar lloc a informacions interessades sobre intrigues en el si d'aquest òrgan que no el beneficien en absolut.
La defensa el dirigent independentista ha demanat recurs contra la presó preventiva que se li reconeguessin els seus drets fonamentals a la llibertat, la llibertat ideològica, al jutge ordinari predeterminat per la llei, el dret a la defensa, a la presumpció d'innocència ia la participació i representació polítiques, entre d'altres aspectes.
El Ple va considerar en admetre a tràmit aquesta qüestió juntament amb la d'altres exdirigents a la presó, com Jordi Sánchez, que quedava justificada "l'especial transcendència constitucional de el recurs d'empara perquè es planteja un problema o afecta una faceta d'un dret fonamental sobre el qual no hi ha doctrina d'aquest Tribunal ".
Pel que fa al segon dels assumptes, de què és ponent Xiol, es va presentar contra la decisió de Llarena d'impedir a Junqueras assistir a Parlament per prendre possessió com a diputats electes, si bé els va reconèixer el dret a delegar el vot. L'instructor ho va justificar en "incapacitat legal prolongada" dels encausats per assistir als debats i votacions de Ple, per la seva situació de presó provisional des del 2 novembre 2017.
