La ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) va tancar el seu congrés amb una cúpula renovada i ansiosa per trencar el seu aïllament respecte a la resta de l'espectre parlamentari, però cedint terreny a la seva trinxera més radical. «Estem disposats a assumir funcions de govern. Alemanya ens necessita. Ens necessita ja», va clamar el copresident del partit, Jörg Meuthen, reelegit per al càrrec i representant del sector patriòtic-conservador, els anomenats moderats dins el partit.

«Arribarem al centre polític amb seny i conquerint nou electorat», va defensar el seu recent ascendit company en la direcció col·legiada, Tino Chrupalla, successor en el lloc del veterà Alexander Gauland, que va passar a la presidència honorífica. L'elecció de Chrupalla, amb 44 anys i el candidat més votat al seu districte de Görlitz (al costat de Polònia) a les generals de 2017, va ser possible amb el suport del sector proper al neonazisme i molt destacat a l'est de país.

A aquesta incorporació a la cúpula cal sumar la d'Andreas Kalbitz, reconegut cap de l'ala radical i líder de l'AfD a Brandenburg, el Land que envolta Berlín. Kalbitz va ser elegit com a vocal, el que situa el seu sector en posicions estratègiques. Contra alguns dels seus membres s'han obert -sense èxit- expedients d'expulsió després d'incendiàries proclames racistes o negacionistes de l'Holocaust. Se'ls considera, però, un perill necessari, en tant que són grans captadors del vot més jove i radical.