Per la república catalana»; «sense renunciar al dret d'autodeterminació dels pobles»; «pels presos, els exiliats i la república»; «per Espanya» i contra «una Espanya buida i buidada»; «fins a la consecució de la república basca» i, ves, «per les Tretze Roses [les noies de les Joventuts Socialistes Unificades afusellades per la dictadura franquista el 5 d'agost de 1939 a Madrid]». Ningú no va evocar Snoopy -el gosset de còmic més citat en el juraments pijos, o sea (amb la «s» i la «a» ben sonores): de classe alta urbana-; però temps al temps en el país de les formes perdudes.
Mentre la gota freda castigava el llevant i, amb especial acarnissament, Múrcia, mentre l'activista sostenible Greta Thunberg atracava el catamarà a Lisboa, a Madrid, capital mundial del clima sobrevinguda, arrencava, ahir, la XIV Legislatura de la democràcia espanyola amb una sessió al Congrés que va seguir un guió digne de les millors pel·lícules del destape de Fernando Esteso, Andrés Pajares i Mariano Ozores, estrelles del cinema ibèric al voltant dels anys 70, quan el dictador encara era viu: de pretensió còmica, però gens graciós; dolent, en suma.
Començant per la gran varietat de fórmules de jurament exhibida per ses senyories, la sessió constitutiva va derivar en una concatenació de disbarats, que va tenir un dels moments més vistosos en l'esquinç al turmell que es va fer la portaveu socialista, Adriana Lastra, cara visible de l'equip designat per Ferraz per negociar la formació de Govern amb Unides Podem i ERC, que va sortir de l'edifici en cadira de rodes. L'accident de Lastra, amb l'ajuda dels insults i empentes que van intercanviar diputats de Cs i Vox, va eclipsar l'obtenció de la quarta vicepresidència de la Mesa per part del partit d'ultradreta, que ocuparà Ignacio Gil Lázaro. El «cordó sanitari» que proposava Pedro Sánchez es va trencar a les primeres de canvi: el PSOE no va cedir vots a cap grup perquè volia garantir-se la vicepresidència primera, que recau en el sevillà Alfonso Rodríguez Gómez de Celis; i Vox va entrar.
Batet: segona part
La socialista catalana Meritxell Batet, per segona vegada, presidirà la institució després d'imposar-se en la segona votació, amb 166 suports, a la popular zamorana Ana Pastor, que en va tenir 140 i que exercirà la vicepresidència segona. Gloria Elizo (Unides Podem) es farà càrrec de la tercera. Cs es queda fora de l'òrgan de direcció de la cambra baixa, ja que les secretaries són per a Gerardo Pisarello (Unides Podem), el del jurament «per les Tretze Roses» que es beneficiava de la falta d'acord entre Vox i Cs; Sofía Hernanz (PSOE); Javier Sánchez Serna (Unides Podem) i Adolfo Suárez Illana (PP). La sessió va arrencar amb la petició de «perdó» al «poble espanyol, sobirà únic», per «l'incompliment en la XIII Legislatura» del «transcendent mandat d'atorgar govern a la nació», a càrrec del president de la Mesa d'Edat, el socialista burgalès Agustín Javier Zamarrón, de verb i barba valleinclanians, que va cridar l'atenció a la diputada més jove, Marta Rosique (ERC), per citar els noms dels polítics independentistes presos, una sortida de to més entre moltes.
Llop, al Senat
En paral·lel, es va constituir el Senat, que presideix la jutge especialitzada en violència de gènere Pilar Llop (PSOE). La vicepresidència primera de la cambra alta és per a la també socialista Cristina Narbona i, la segona, per a Pío García-Escudero, del PP. Completen la Mesa els secretaris Francisco Manuel Fajardo (PSOE); Imanol Landa (PNB) i Rafael Hernando i Cristina Ayala, tots dos, senadors populars.
