Des dels quatre anys Lucas es tracta d'epilèpsia. Amb aquesta edat va patir un ennuegament i els metges li van receptar medicació, tot i que mai havia tingut cap crisi (el nen pateix una discapacitat del 48% amb un dèficit cognitiu sever). L'hi van pautar a l'hospital San Pedro de Alcántara, a Càceres, on portaven el seguiment de la seva malaltia.
El gener de l'any passat, quan Lucas ja tenia onze anys, van acudir a aquesta consulta i el seu metge va decidir afegir un medicament més als que ja prenia. Però li va pautar una dosi quatre vegades superior a la que havia de prendre, segons reconeix l'Agència Espanyola del Medicament i es detalla en el prospecte d'aquesta. Li va subministrar Lamictal en dosis progressives, és a dir, cada setmana havia d'anar augmentant la medicació. Lucas ja prenia Depakine de manera que el nou, en estar combinat amb aquest altre té unes dosis molt menors. Això no es va calcular.
Al cap de tres setmanes van començar les complicacions. Va començar amb nafres a la boca pel que va acudir al seu metge d'Atenció Primària. Li va dir que es tractava d'un herpes provocat per una infecció però a la nit li va pujar la febre. Els pares van decidir acudir al servei d'Urgències de Plasencia, ciutat en la qual resideixen. Aquí també li asseguren que es tracta d'una infecció però, tot i així, decideixen ingressar-lo. Va continuar empitjorant fins que les nafres i les cremades es van estendre per tot el cos. Es va tornar de color negre perquè les cremades li van produir una necrosi. Com a conseqüència li van caure les ungles i la pell dels mugrons, de les plantes dels peus, del cap i de la cara.
L'estat de Lucas era molt crític (a més de les ferides a la pell li va provocar problemes renals) pel que va ser traslladat en helicòpter a l'hospital La Paz de Madrid. Un cop allà van haver de cosir-li els dos ulls per evitar que també se li cremessin i que pogués quedar-se cec. I li van administrar quimioteràpia perquè sobrevisqués al brot.
La situació que van viure els seus pares va ser dramàtica. Segons explica la seva mare, Cristina Paredes, el tracte en els tres hospitals de la regió no va ser l'adequat. Primer perquè van intentar treure-li importància al que patia, tot i que ella, diu, veia "com se li obria la pell" al seu fill. Denúncia a més que tampoc li van fer de forma correcta les cures de les cremades. "Quan vam arribar a Madrid van al·lucinar de com venia", recorda.
Lucas va aconseguir sobreviure però li han quedat moltes seqüeles: Taques a la pell, defectes en l'agudesa visual, necessita sortir al carrer sempre amb ulleres de sol i administrar gotes de forma diària. Tem mirar-se al mirall. A més d'un trastorn psicològic que comparteix amb tota la seva família.
El novembre de l'any passat van posar una reclamació patrimonial al Servei Extremeny de Salut (SES) a través del despatx d'advocats Lex Advocacia, un dels més coneguts en l'àmbit espanyl en negligències mèdiques. Reclamen més de 300.000 euros tot i que, tal com assegura una de les seves advocades, Clara Lozano, no es descarta ampliar-la. I és que a l'hospital La Paz, després de fer-li diverses proves, no van trobar ni rastre de l'epilèpsia.
