Els presidents dels Estats Units, Donald Trump, i de França, Emmanuel Macron, van protagonitzar un obert enfrontament sobre la visió de l'OTAN abans de l'inici de la cimera de l'Aliança Atlàntica en el seu 70è aniversari. Els líders dels països membres de l'organització de defensa col·lectiva, creada a l'abril de 1949, van arribar a Londres per participar en aquesta cimera especial, abans que avui es reuneixin en una sala d'un hotel de Watford, a nord-oest de la capital britànica, per debatre sobre els reptes i recursos de l'OTAN.

La cimera de Londres no ha estat exempta de controvèrsia, després que Trump acusés Macron d'«insultar» els aliats en dir que l'Aliança es troba en estat de «mort cerebral». Assegut al costat del secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, el líder republicà va criticar el seu homòleg francès en considerar «desagradable» i «irrespectuosa» la frase que va utilitzar Macron el passat novembre. «Crec que és un insult, vaig quedar sorprès» per l'expressió de Macron, va destacar el president dels EUA davant la premsa a Winfield House, la residència de l'ambaixador dels EUA a Londres. Per a Trump, la frase utilitzada pel president francès va ser «perillosa», perquè, segons va assenyalar, «ningú necessita més l'OTAN que França».

Unes hores després, quan es va reunir amb Macron, el president nord-americà va rebaixar el to i es va mostrar més conciliador en reconèixer que els dos tenien una «petita disputa», però que confiaven a poder «resoldre-la». «Hem fet moltes coses junts com a socis. Els nostres països han estat socis en moltes coses, incloses algunes relacionades amb el radicalisme islàmic, i sempre ha sortit bé», va explicar Trump.

En particular, el president nord-americà va agrair a Macron «el gran treball realitzat a l'Àfrica», en referir-se a la lluita antiterrorista a Mali: «Has estat molt implicat allà». Trump insisteix que els membres de l'Aliança Atlàntica han de fer majors aportacions a les arques de l'organització -amb el 2% del seu PIB el 2024-, però, de l'altra, el president francès vol assegurar-se que hi ha una «estratègia clara» perquè es compleixi l'objectiu de garantir la pau i l'estabilitat a Europa davant de l'amenaça terrorista.

Per part seva, Macron va assenyalar que manté la seva opinió sobre l'OTAN i que no es tracta de parlar «només de diners», sinó també de tenir una «estratègia clara» sobre el que ha de ser l'Aliança, amb objectius transparents per afrontar problemes, com ara els de Síria o l'Iraq. El president francès no va amagar la seva inquietud per la retirada de les tropes dels Estats Units de Síria a la zona fronterera amb Turquia, el que va facilitar el camí per a l'ofensiva militar turca contra els kurds al nord d'aquest país el passat mes d'octubre.

Però l'OTAN no va ser l'únic punt de fricció entres els dos mandataris, ja que l'administració del president nord-americà va anunciar que imposarà aranzels del 100 per cent sobre productes francesos com el xampany i el formatge, entre d'altres, en resposta a la «taxa Google» francesa amb la qual el país exigirà a les companyies tecnològiques nord-americanes que paguin un impost pels ingressos percebuts a canvi dels seus serveis digitals.

El representant de Comerç dels Estats Units, Robert Lighthizer, va explicar que, després d'investigar, ha conclòs que aquest impost és «incompatible amb els principis vigents de la política fiscal internacional i és inusualment onerós per a les empreses nord-americanes que es veuen afectades», entre elles Alphabet Inc, Facebook, Apple i Amazon.

Es nous aranzels recauran sobre 63 productes francesos de diferents categories, entre els quals s'inclouen el xampany, les bosses i el formatge amb un valor comercial aproximat de 2.400 milions de dòlars. El Govern francès va qualificar els aranzels d'«inacceptables» i va advertir que hi haurà una resposta «forta» de la UE.