Una vaga amb enorme seguiment a sectors neuràlgics com el transport o l'educació va sotmetre ahir a un dur pols la reforma més arriscada que el president de França, Emmanuel Macron, ha portat a terme en el seu mandat: la de les pensions. Encara no se sap amb exactitud en què consistirà el pla de Govern per modificar el sistema de jubilació, però els sindicats, en hores baixes, tenien marcat el dia d'ahir en vermell.

Mai va ocultar el president que un dels objectius del seu quinquenni havia de ser reformar les pensions, per acabar amb els 42 règims especials vigents a l'actualitat i fusionar-los en un per punts que atorgui els mateixos drets a tothom. En tot cas, Macron tampoc ignora que altres governs ja van ensopegar abans en aquest intent, ni que haurà d'enfrontar-se amb la resistència de sectors amb capacitat d'entorpir l'activitat al país. Així va ser ahir, ja que l'aturada en els ferrocarrils i el transport urbà va dificultar la mobilitat i va obligar molts treballadors a quedar-se a casa o a trobar mètodes alternatius.

La Societat Nacional de Ferrocarrils (SNCF) va assenyalar que un 55,6% dels seus empleats van fer vaga, un percentatge encara més elevat a llocs clau per al funcionament dels trens com els maquinistes (85,7%) o els revisors (73,3%). També el trànsit aeri va patir greus pertorbacions, que van provocar la cancel·lació d'entre el 20 i el 30% dels vols, segons el Govern. A l'educació, prop de la meitat dels professors es va sumar a la protesta, el que va forçar el tancament de la majoria de les escoles a França.

No obstant això, el veritable problema per a Macron és que aquesta vaga és indefinida i els pitjors presagis apunten que podria allargar-se durant setmanes, potser fins a les vacances nadalenques. Ja el 1995 una mobilització de tres setmanes contra una reforma similar promoguda pel llavors primer ministre, Alain Juppé, va acabar fent naufragar el projecte.

Macron es va reunir amb el Consell de Ministres per demanar al seu Executiu que «no subestimi» les mobilitzacions, però que, al mateix temps, segueixi ferm en la necessitat de reformar el sistema. El rebuig a el pla no es va substanciar només en la vaga, sinó també en les manifestacions que van treure al carrer centenars de milers de persones a les ciutats franceses, la major de les quals va tenir lloc a París.

Per al jubilat Yves Saintemarie, que es va desplaçar des d'una localitat veïna a la capital per participar en la marxa, «potser calgui reformar les pensions, però preservant els drets adquirits, perquè aquest sistema és molt més just que el que proposen». «No és només qüestió de les pensions, es tracta que la gent en general viu a la pobresa i la precarietat. Jo sóc 'armilla groga' i sindicalista, i cal que les nostres lluites convergeixin, cal fer caure aquest govern que ens assassina», va afirmar.

Una altra manifestant, la monitora de circ Catherine Luzet, de 60 anys, va confessar que no espera una reacció de Macron després de la jornada d'ahir, sinó més aviat «una presa de consciència de tota la gent, que escoltin la paraula dels seus germans i germanes».

Un dels temors de la jornada era l'aparició d'elements radicals, que últimament no han faltat a un sol acte de protesta dels Armilles Grogues. Malgrat que van aparèixer, els seus efectes es van limitar a aldarulls al carrer que no van impedir un desenvolupament pacífic de les marxes. Un total de 87 persones havien estat detingudes a mitja tarda.

Els sindicats mantindran avui el seu desafiament, el que augura una nova jornada negra en els transports, que possiblement es mantingui durant el cap de setmana. El primer ministre, Édouard Philippe, farà una roda de premsa en una data encara sense determinar per donar més detalls sobre l'abast de la reforma.