La crisi climàtica «no és un problema futur, sinó una cosa que ja ens afecta», va advertir la popular Greta Thunberg durant una breu intervenció a la Cimera del Clima a Madrid, en la qual la jove va cedir el protagonisme d'aquest acte amb joves a la resta d'activistes mediambientals. Va ser la primera vegada que Thunberg intervenia en aquesta cimera de l'ONU, que ja havia visitat divendres passat poc després d'arribar a Madrid després de viatjar tota la nit en tren des de Lisboa per unir-se a la Marxa pel Clima, organitzada per diverses organitzacions de joves activistes ambientals.

També es va estrenar en aquesta cimera el moviment juvenil Fridays For Future (FFF), sorgit arran de «les assegudes» cada divendres de la jove sueca davant les portes del Parlament del seu país per protestar per la inacció dels governs contra l'escalfament global.

Thunberg va voler destacar la negativa situació en què es troben les comunitats indígenes, sobre les quals va dir que són «les més castigades» per la crisi climàtica. «Són ja incomptables les persones que moren i pateixen com a conseqüència de l'emergència climàtica que pateix el planeta», va advertir en la seva intervenció la jove, que també tenia previst assistir a un acte organitzat pel Fons de Nacions Unides per a la Infància (Unicef ), al qual finalment no va acudir. La seva presència a les diferents accions a la COP25 és moltes vegades una incògnita per als mitjans perquè els responsables d'alguns actes anuncien l'assistència de la jove com a reclam per captar més atenció, com va passar a les portes de el centre de congressos escenari de la cimera, on es van amuntegar desenes de periodistes per la suposada arribada de Thunberg, que no va aparèixer.

L'activista sueca va aprofitar el context mediàtic en la seva primera intervenció a les instal·lacions de la COP25 per destacar la rellevància de les experiències dels pobles indígenes, que han de «ser escoltades», va insistir. L'activista sueca, que va ser candidata enguany al Premi Nobel de la Pau, va recordar que els pobles indígenes són «els més exposats a les conseqüències climàtiques per haver d'estar en equilibri amb la naturalesa».

Per altra banda, els ministres de Finances de 51 països, agrupats en una Coalició per a l'Acció pel Clima, van presentar l'anomenat Pla d'Acció de Santiago, que preveu el desenvolupament d'eines econòmiques per promoure una transició justa a una economia baixa en carboni. La Coalició de Ministres de Finances per a l'Acció sobre el Clima va ser creada durant les reunions d'abril de Banc Mundial i actualment inclou divuit països de la Unió Europea i onze d'Amèrica Llatina i el Carib.

Durant una reunió a la COP25 de Madrid presidida pel ministre xilè de Finances, Ignacio Briones, aquest fòrum va acordar crear mecanismes per «dissenyar mesures que derivin en noves iniciatives sobre el preu del carboni i per a una fixació efectiva de preus del carboni».

A més, es va decidir donar suport a «la integració dels aspectes relacionats amb el canvi climàtic en la planificació marc i fiscal», segons van explicar en una declaració conjunta. Així i tot, el text reconeix «la necessitat d'esforços a llarg termini en el desenvolupament de metodologies i mecanismes que afrontin el canvi climàtic de manera efectiva».

El Pla d'Acció de Santiago inclou també el treball per «identificar els riscos que el canvi climàtic suposa per a l'estabilitat financera, així com la forma de gestionar aquests riscos». També s'estudiaran «els costos econòmics i fiscals de l'adaptació» al canvi climàtic i es donarà suport als esforços globals en la transparència i la divulgació dels riscos financers associats amb el clima.