El Ministeri d'Hisenda ha demanat a la Junta d'Andalusia que presenti un pla d'ajust després d'incomplir l'objectiu d'estabilitat de l'any 2018, una mesura per la qual el PP va demanar la compareixença de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que fins a mitjans d'aquell any era, precisament, la consellera andalusa d'Hisenda. En una carta datada el 5 de desembre, Hisenda informa el Govern andalús que no podrà acudir als mercats a finançar-se i que haurà de fer-ho adherint-se al Fons de Liquiditat Autonòmica, alhora que l'insta a presentar un pla d'ajust que inclogui mesures que garanteixin complir els objectius d'estabilitat.

Segons fonts del Ministeri, la desviació del dèficit el 2018 va ser provocada pel fet que al llarg de 2019, ja amb un Govern de PP, «es van declarar despeses sobrevingudes imputades al 2018», el que va fer que el dèficit definitiu de l'any passat fos del 0,51 per cent, una mica per sobre de l'objectiu del 0,4 per cent.

Montero va deixar el Govern andalús arran de la moció de censura de l'1 de juny de 2018 que va fer president Pedro Sánchez. Fins llavors, segons les mateixes fonts, Andalusia tenia un dèficit provisional del 0,37 per cent, per sota de l'objectiu fixat per a aquell any.

No hi ha «cap intervenció» dels comptes andalusos, sinó que és l'«incompliment de les regles fiscals» i la defensa de la sostenibilitat financera del conjunt d'Espanya el que impedeix que Andalusia pugui acudir als mercats financers, van afegir. «A totes les comunitats autònomes se'ls exigeixen els mateixos requisits», van assegurar les fonts, tot afegint que el 2017, últim exercici complet en el qual María Jesús Montero va ser consellera d'Hisenda de la Junta d'Andalusia, la comunitat «no va superar el límit de dèficit ni el del deute públic».

Aquestes explicacions no van convéncer el PP, que va demanar formalment la compareixença al Congrés de Montero. El líder del partit, Pablo Casado, va destacar la «contradicció» del Govern de Pedro Sánchez perquè la mateixa persona que ara és ministra «esmena» l'Executiu de Susana Díaz, del qual era consellera d'Hisenda fins a mitjans del 2018.

En aquesta mateixa línia, el president de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno (PP), va denunciar que es tracta d'«un atac frontal als andalusos» i es va mostrar «sorprès i indignat» davant aquesta exigència d'ajustos, que va qualificar de «disbarat descomunal». Va considerar que es tracta d'una decisió presa de manera «unilateral i arbitrària» i va apuntar que pot constituir «una venjança» per les últimes sentències judicials, com la dels ERO, o per intentar frenar les mesures del Govern del PP i Ciutadans.

Les crítiques a Montero també van arribar des de Ciutadans, socis de Govern a la Junta. Inés Arrimadas va considerar «demencial» i «sectari» aquest «atac» a l'Executiu andalús, mentre el vicepresident andalús, Juan Marín, va acusar Hisenda d'aplicar a la comunitat l'article 155 que no imposa a Catalunya.

Per contra, el PSOE-A va retreure al Govern andalús que utilitzi com a «cortina de fum» l'exigència d'ajustos, per així «tapar» les retallades aplicades en educació i sanitat, i com a «excusa» per seguir fent-ho. Segons els socialistes, posar en marxa un pla econòmic i financer no implica retallades, ja que van recordar que els anteriors governs del seu partit a la Junta van aplicar diferents plans d'aquest tipus cada vegada que s'ha incomplert la regla d'estabilitat «aprovada» pel Govern de Mariano Rajoy.

La líder de Podem i presidenta de grup Adelante Andalucía, Teresa Rodríguez, va assenyalar que la millor solució per evitar retallades és que el Govern de PP i Ciutadans «deixi de baixar-li els impostos als rics» i que l'Executiu central pagui a la comunitat 4.000 milions del finançament autonòmic.

Vox, que acaba de donar suport als comptes de Partit Popular i Cs per al 2020, també va parlar d'«intervenció» en els comptes i va acusar Sánchez de «sectarisme» i d'«anar contra els andalusos» perquè prefereix tractar amb «colpistes, independentistes i filoetarres».