La Comissió Europea va renyar Espanya, ahir, pels elevats nivells de deute tant públic com privat i per l'alta desocupació, especialment entre la població jove i menys qualificada, a pesar que la taxa d'atur s'ha reduït «ràpidament» durant els últims anys. Així consta en l'informe publicat per l'Executiu comunitari amb dades de 2018 en el qual identifica els desequilibris macroeconòmics de tots els socis del bloc. Dels onze indicadors que avaluen les autoritats comunitàries, Espanya suspèn en quatre.

En concret, la taxa mitjana d'atur durant els últims tres anys es troba a Espanya en el 17,4%, més de set punts per sobre del llindar, fixat en el 10%. «La desocupació ha caigut ràpidament, però és molt alt i està per sobre dels nivells d'abans de la crisi, especialment entre els joves i les persones menys qualificades», apunta el document.

Respecte al deute públic, que es troba lluny del llindar del 60% del PIB, el text destaca que el «sòlid» creixement econòmic ha estat la principal causa de la seva reducció en els últims anys, però adverteix que els dèficits fiscals «persistents» impliquen que «l'encara alta ràtio de deute públic està disminuint lentament».

El deute del sector privat, per part seva, se situa en el 133,5% del PIB, per sobre de la referència del 133%. Encara que es va reduir al llarg de 2018, l'informe remarca que encara ha de continuar el procés de despalanquejament.

En particular, apunta que s'ha alentit el ritme de caiguda del deute empresarial pel lleu creixement dels nous crèdits, mentre que el de les llars ha continuat amb el seu descens a pesar que el van signar més préstecs.

Finalment, Espanya suspèn en l'indicador de la posició d'inversió internacional neta (NIIP, per les seves sigles en anglès), que recull la diferència entre les inversions espanyoles fora del país i les inversions estrangeres a Espanya. «L'NIIP negativa ha continuat millorant, però es manté molt alta», adverteix el document.

El salari mínim, un obstacle

D'altra banda, el Banc d'Espanya constata una pitjor evolució de l'ocupació en les comunitats autònomes i sectors amb una major prevalença del Salari Mínim Interprofessional (SMI), després de la pujada a 900 euros aquest any, si bé matisa que no hi ha dades «irrefutables» i que l'alentiment de l'ocupació podria obeir a altres factors, encara que veu «fonamental» que es realitzi una avaluació ex-ante i ex post de cara a la nova pujada planejada per a 2020.

Així ho va assenyalar, ahir, el director general d'Economia i Estadística, Óscar Arce, durant la presentació de les projeccions macroeconòmiques de l'economia espanyola, on ha confirmat que l'organisme supervisor realitzarà una anàlisi completa sobre l'impacte de la pujada del SMI d'aquest any, una vegada es disposi de la mostra de vides laborals a l'estiu o tardor del pròxim any, i realitzarà una avaluació preliminar de l'increment que es fixi per a 2020 una vegada es concreti la mesura.

«No tenim des d'aquesta institució cap visió negativa, ni molt menys, contra que existeixi un SMI ni que s'actualitzi per complir la seva funció social de manera apropiada», va asseverar Arce, qui va subratllar, això sí, que són «ferms defensors» de la necessitat de fer avaluacions de l'impacte d'aquesta mena de mesures, «sobretot quan es fan en una magnitud tan elevada».

En aquest sentit, Arce ha explicat que l'organisme va realitzar una avaluació ex ante de la pujada a 900 euros del SMI conforme a la mostra contínua de vides laborals de l'any 2017, i procedirà a realitzar una altra avaluació ex post d'aquest increment una vegada es disposi de les dades de tancament d'aquest any, estimat per a finals d'estiu o tardor de 2020.