El Govern va insistir ahir que «no renuncia en absolut» a apujar les pensions, però considera «raonable» posposar l'aplicació de l'increment del 0,9% amb efectes retroactius de l'1 de gener fins que l'Executiu es trobi en ple ús de la seva capacitat propositiva i normativa. D'aquesta manera intenta aplacar la polèmica de lers pesnions. «Estant en funcions i davant la previsible formació d'un nou Govern, és raonable posposar l'aplicació d'aquesta mesura fins que el Govern es trobi en ple ús de la seva capacitat propositiva i normativa», va explicar l'executiu.

El Govern va remarcar que la revalorització de pensions és una «prioritat» per al Govern i una qüestió de «màxima rellevància» per als pensionistes, com a dret reconegut a l'article 50 de la Constitució. En aquest sentit, va assegurar que complirà amb el compromís adquirit i comunicat a la Comissió Europea dins del Pla Pressupostari 2020.

A més, des de l'Executiu van recordar que el 2019 «totes les pensions han guanyat poder adquisitiu» atès que la variació mitjana de l'Índex de Preus al Consum (IPC) al llarg de l'any resultarà inferior a la revaloració de l'1,6% amb caràcter general i del 3% per a les quanties mínimes establerta per un Reial Decret.

El Govern va explicar que manté la suspensió de l'aplicació de la revaloració del 0,25%, aprovada de forma unilateral pel PP, perquè ha estat una mesura «àmpliament» qüestionada en el marc del diàleg social i entre els grups parlamentaris al si del Pacte de Toledo. Segons l'Executiu, no ha estat aplicada en els exercicis 2018 i 2019 per tal d'evitar una revaloració «que hauria suposat una pèrdua de poder adquisitiu per als pensionistes».

D'altra banda, una pujada mínima del 0,25% obligaria a duplicar els processos informàtics, així com l'enviament de comunicacions als beneficiaris amb el consegüent increment de costos i la disminució de l'eficiència del sistema, va detallar el Govern.

Mentrestant, el PP va denunciar que l'actual Govern en funcions de Pedro Sánchez és el «més opac de la democràcia», ja que no ha donat explicacions pel cas de corrupció dels EROs a Andalusia, ni per la congelació de les pensions i del sou dels funcionaris.

Opacitat, calamitat i xantatge

El vicesecretari de Participació del PP, Jaime de Olano, va criticar que Sánchez «va arribar al Govern prometent transparència i ha convertit el seu Govern en el més opac de la democràcia». També va acusar Sánchez de no comparèixer per explicar «què és el que està disposat a cedir davant els independentistes catalans i què està negociant amb Junqueras».

Per la seva banda, el diputat autonòmic de Ciutadans Nacho Martín Blanco va retreure al president del Govern en funcions la seva «enorme irresponsabilitat» per «supeditar» la revalorització de les pensions a les negociacions amb ERC per a la seva investidura. Martín Blanco va qualificar de «calamitat» la negociació entre el PSOE i Esquerra i va insistir en la «via Arrimadas», que consistiria en un pacte entre PP, Cs i PSOE.

Finalment,la CUP veu un risc de desmobilització pel «gir a la centralitat» d'ERC i que pacti amb el PSOE, i Coalició Canària va qualificar de « xantatge inadmissible» la decisió de Pedro Sánchez de congelar las pensions fins que hi hagi Govern.