El president de Govern en funcions i candidat a revalidar el càrrec, Pedro Sánchez, va assegurar, ahir, en el debat d'investidura, que per resoldre el «conflicte català» la Llei «per ella sola no és suficient», i va defensar el diàleg «dins de la Constitució» per «superar la deriva judicial», que, va dir, «tant dolor ha causat a la societat catalana i espanyola» i de la qual va culpar el PP. En el seu discurs, Sánchez va anunciar la taula de diàleg bilateral que ha pactat amb ERC perquè s'abstinguin en la investidura, assumint així part de les demandes dels independentistes catalans, com també va fer en anomenar «conflicte polític» la crisi a Catalunya. En tot cas, no va fer referència a la consulta pactada amb el partit d'Oriol Junqueras.
«Crearem una taula de diàleg bilateral entre el Govern d'Espanya i el Govern català», va anunciar al final de la seva primera intervenció. L'objectiu, va afegir, és «debatre dins del marc constitucional» i posar fi a la «confrontació territorial». Sánchez també va passar de puntetes per l'acord assolit amb el PNB perquè aquest partit li presti sis vots per a la investidura. Es va limitar a dir que col·laborarà amb el Govern basc per transferir les competències pendents i també per renovar l'Estatut, això sí, «sempre dins del marc constitucional». El que no va esmentar van ser els canvis legals per adequar l'estructura de l'Estat que ha inclòs en el pacte amb el PNB i que cap dels dos partits ha especificat encara.
Durant el seu discurs, el candidat socialista va deixar clara la seva aposta per la «descentralització territorial» i va fer referència a l'«Espanya federal» dins d'una «Europa federal», encara que no va arribar a anunciar expressament la reforma constitucional que seria necessària per aconseguir aquesta Espanya federal. En tot cas, sí que va anunciar la seva intenció de dur a terme una «clarificació» de les competències entre l'Estat i les autonomies, així com la seva participació en les decisions de l'Estat i d'aquest en les decisions de les comunitats autònomes que afectin l'interès general.
Es va comprometre a reunir amb periodicitat anual la Conferència de Presidents i a tirar endavant el sistema de finançament autonòmic i també el local, per al qual va demanar col·laboració a la bancada de l'oposició.
«Diàleg», no hi ha una «altra via»
Al marge d'aquests compromisos, Sánchez va dedicar bona part del seu discurs en matèria territorial a defensar el diàleg amb Catalunya. Així, va justificar que es basi en el «reconeixement de l'altre» i en l'«atenció a les seves raons» perquè, segons la seva opinió, no hi ha una altra forma de «resoldre» aquest contenciós. «No hi ha una altra via que a través d'un diàleg es desenvolupi dins de la llei. La llei per ella sola tampoc és suficient. La Llei és la condició, el diàleg és el camí», va aclarir el líder socialista, que considera que per començar a treballar «honestament» cal basar-se en dues premisses: un diàleg «honest» i emparat per la seguretat que atorga el «marc legal».
Per això va proposar «reprendre» el que considera l'«única via possible», la de la política, el diàleg, la negociació i el pacte, «emparat», va dir, per «la nostra Constitució». Va deixar clar que «els sentiments no poden imposar-se per la força» i que la «clau» de la cohesió consisteix a «compatibilitzar sentiments diversos sota unes mateixes regles de respecte». En aquest sentit, va apuntar que hi ha un sector ampli de la població catalana que té un sentiment de «greuge» respecte de les institucions centrals, que no sent reconeguda i respectada la seva personalitat.
També va esmentar que hi ha un altre sector igualment ampli de la població catalana que se sent «ignorat o tractat injustament» per les institucions de la seva pròpia terra. I a més, a altres punts d'Espanya, va recordar el «rebuig» a les acusacions que aboquen alguns líders independentistes sobre l'Espanya Constitucional.
Les propostes de Sánchez
En tot cas, el president del Govern en funcions va defensar davant el Congrés la necessitat de derogar la reforma laboral i va assegurar que hi ha «consens sobre les qüestions que han de ser derogades» sobre aquesta reforma i «una majoria parlamentària que pugui garantir aquestes modificacions». Sánchez va assegurar que el seu Govern «creu fermament en el diàleg i en l'acord social», i que per això proposa «reconstruir consensos trencats» i derogar aquesta reforma aprovada pel Govern de Mariano Rajoy el 2012. Sánchez va destacar que cap centre educatiu sostingut amb fons públics «pot emparar cap forma de segregació». També va anunciar que es garantirà la «gratuïtat real i efectiva» de l'educació obligatòria, que l'assignatura de religió serà voluntària, sense alternativa i sense que la seva nota sigui computable a efectes acadèmics i va insistir que cal apostar pel professorat. D'altra banda, vol aconseguir la universalització de l'accés a l'educació infantil en aquesta legislatura.
Avançar en la reparació
Finalment, el president del Govern en funcions es va comprometre a seguir avançant en el camí de la «reparació, la justícia i la memòria» de les víctimes de franquisme que, segons va dir, es va iniciar en treure les restes mortals de Francisco Franco del Valle de los Caídos. Va assegurar que aquesta acció «no es dirigia contra ningú» i que es va desenvolupar amb «el respecte que mereix qualsevol ésser humà, fins i tot els que han vulnerat sistemàticament els drets humans, això distingeix les democràcies de les dictadures».
