Tot va començar amb un somriure esbossat a mitges, una mica displicent, que va recórrer la bancada de Vox, Cs i sobretot el PP. La segona jornada del debat d'investidura no havia començat, la portaveu de Bildu, Mertxe Aizpurua, encara no havia pujat a la tribuna d'oradors del Congrés i el somriure ja hi era. Però quan Aizpurua va començar a parlar, transmetent els postulats habituals de la formació abertzale, l'hemicicle es va omplir de fang, portant la bronca parlamentària un pas més enllà, amb tota la dreta interrompent gairebé cadascuna de les frases de la diputada basca, recordant sense pausa els 850 morts a mans d'ETA i sobretot recriminant a Pedro Sánchez que necessiti l'abstenció de Bildu per ser reelegit.

Els abertzales van tornar a Congrés el 2011, i fins ara havien pogut intervenir sense més problemes, però tot és diferent aquesta vegada. El seu aval a la coalició entre el PSOE i Unides Podem és massa sucós perquè la dreta, bolcada com està a proclamar la fi d'Espanya, ho deixés escapar. Així que els seus tres partits integrants es van dedicar a rebentar la sessió.

Alguns, però, van optar per no participar-hi. Santiago Abascal, el líder de Vox, amenaçat per ETA quan era un dirigent del PP basc, i dos diputats del partit d'ultradreta que són víctimes de la banda, Francisco José Alcaraz i Antonio Salvá, es van absentar durant el torn d'Aizpurua. D'altres, com Adolfo Suárez Yllana, del PP, van preferir donar-li teatralment l'esquena a la dirigent de Bildu mentre intervenia.

La resta dels membres del PP, Vox i Cs, als quals Sánchez va anomenar la «coalició de l'apocalipsi», es van dedicar a interrompre.

Aquí hi ha un resum:

«Sense els nostres vots, sense atendre les demandes de les nostres nacions, no hi ha ni hi haurà governs de progrés», va dir Aizpurua. Crits de «això és així!», «Qué trist!» i «quina vergonya», al costat d'una pregunta adreçada a Sánchez: «Ho veus, ho veus?».

Aizpurua va esmentar Arnaldo Otegi, màxim dirigent de Bildu, enaltint la seva trajectòria, que inclou una condemna per terrorisme. Crits de «terrorista!». Pablo Casado, president del PP, mirant el candidat socialista: «Senyor Sánchez, està escoltant?».

Aizpurua, que va seguir llegint el seu discurs gairebé sense immutar-se, es va aturar en fer referència al Rei, a qui va qualificar d'«autoritari» pel seu contundent discurs després del referèndum independentista de l'1-O. Crits de «Visca el Rei!» i «assassins!». «Vostès són l'últim tren cap a l'última estació», els va dir Aizpurua al PSOE i a Podem.

«Quina vergonya!»

Nous crits de «quina vergonya!». Casado, molt més actiu que Inés Arrimadas en aquesta batalla, i sense haver de competir amb Abascal perquè el líder de Vox seguia fora de l'hemicicle, va fer el signe de la pistola, en referència a el tret al clatell d'ETA. Després, dirigint-se a Sánchez: «Ho veus, ho veus?». I finalment, diverses vegades: «Quina vergonya, quina vergonya, quina vergonya!».

El candidat socialista, la capacitat del qual per romandre impertèrrit davant els atacs està contrastada, va intentar quedar-se fora de tot el que passava al seu voltant, enarborant un discurs sobre, entre altres assumptes, Europa i la necessitat del «multilateralisme». «De què parla?», es va escoltar des de la zona de la dreta. Però en general, la seva intervenció va aconseguir el que buscava: anestesiar l'hemicicle.

Tot podria haver quedat aquí. No obstant això, tant Casado com Edmundo Val, portaveu adjunt de Cs, van demanar la paraula per exigir que Aizpurua es retractés de les seves paraules sobre Felip VI i aquestes fossin retirades del diari de sessions. Els diputats de la dreta es van aixecar, van aplaudir i van cridar «llibertat, llibertat!».

«Hi va haver altres èpoques en aquest país en què no es permetia la crítica ni al Govern ni a altres autoritats de l'Estat. Per sort, aquestes èpoques han passat. Avui gaudim d'una democràcia plena», va respondre la presidenta de Congrés, Meritxell Batet. I aquí tots els diputats dels partits que donaran suport a la investidura de Sánchez, del PSOE al PNB, passant per ERC i Podem, i amb ells els membres del Govern en funcions, es van aixecar a aplaudir. Alguns també van cridar «llibertat, llibertat!». Això no ha fet més que començar.