L'expresident català José Montilla, en la campanya electoral del 2006, adoptava com a lema electoral el proverbi llatí «facta, non verba»: «Fets, no paraules». De molt gruixudes, de paraules, en va deixar anar, ahir, abans de la segona votació que va investir Pedro Sánchez president pels pèls, la diputada d'ERC al Congrés Montserrat Bassa, germana de l'exconseller empresonada per sedició i malversació, Dolors Bassa: «M'importa un rave la governabilitat d'Espanya», va etzibar, per recordar a continuació que «la ràbia» li demanava haver votat «no» a «un PSOE còmplice amb la repressió». «No només els jutges, vostès també són botxins perquè és a les seves mans fer i canviar les lleis», va prosseguir Bassa, molt molesta amb Pedro Sánchez per la seva contribució a difondre «un relat fals de violència a Catalunya». Això no obstant, les dures paraules van anar seguides del fet: l'abstenció dels diputats d'ERC, inclosa la de Bassa, que situava Sánchez uns anys més -quatre?- a la Moncloa, es consumava. Acabada l'eloqüent elocució, Montserrat Bassa, ja a l'escó, s'abraçava amb el portaveu Gabriel Rufián. Uns instants abans la diputada per Girona havia d'escoltar acusacions proferides per diputats del PP contra la seva germana Dolors: «colpista» i «delinqüent», cridaven els populars quan Montserrat Bassa es referia l'exconsellera com a «presa política». Malgrat tot -i tots-, «des de la gestió de la ràbia i la impotència» per «donar una oportunitat al diàleg», la diputada seguia al peu de la lletra el guió marcat per la direcció del partit i escrit per Oriol Junqueras.

JxCat i el «diàleg»

De «fets» també en va parlar la portaveu de JxCat, Laura Borràs, que després de dir «no» al candidat socialista a l'hemicicle li concedia «un vot de confiança» als passadissos del Congrés; i de «paraules»: que les apel·lacions al «diàleg» que fan els socialistes, va dir, «no estiguin buides». Borràs vol esclarir si «el canvi» que ha fet el president electe des de l'estiu respon a la «convicció» de solucionar el sudoku català o a la mera «supervivència política».