Pedro Sánchez prendrà possessió aquest dimecres del càrrec de president del Govern d'Espanya després que ahir va aconseguir que el Congrés votés a favor de la seva investidura. No ha estat ni com ell havia somiat ni com s'havia compromès en campanya electoral. Des d'ahir és el president del Govern que forma part del grup parlamentari amb menys diputats des de la reinstauració de la democràcia i el que ha rebut el suport de menys diputats de la cambra, havent de negociar fins a última hora l'abstenció dels independentistes. La seva fortalesa és que no hi ha ningú amb capacitat de fer-lo fora a través d'una moció de censura, però la seva debilitat és que necessita aprovar uns pressupostos amb els que asseguren que els importa un rave la governabilitat d'Espanya. Això és el que va afirmar ahir la diputada d'Esquerra Montse Bassa en el discurs justificatiu del seu vot, que va deixar molta gent pensant en si els republicans tenen veritablement cap motiu per implicar-se en l'elecció del nou president d'Espanya. Però el veritable problema d'Esquerra no és el convenciment del canvi estratègic que l'ha reenganxat a la política espanyola sinó la dificultat per explicar-lo. L'aposta dels republicans té sentit pel seu objectiu d'assaltar ja la presidència de la Generalitat, ja que els situa com l'única formació amb capacitat d'articular qualsevol de les majories possibles (sembla que no hi hagi un daltabaix en l'escenari que dibuixen les enquestes). I ja s'encarregarà de donar-los un cop de mà el president espanyol, necessitat ara en invertir en tot allò que li garanteixi la màxima estabilitat possible. Haver esvaït el fantasma d'unes terceres eleccions a Espanya ha fet aparèixer novament el de l'avançament electoral a Catalunya.
