La majoria opositora del Parlament veneçolà va investir de nou Juan Guaidó com a president interí de Veneçuela, després d'una accidentada sessió en què els diputats van haver d'obrir-se pas per la força per entrar al Palau Legislatiu. Aquesta decisió ratifica el desafiament de l'oposició al president, Nicolás Maduro, que governa des de 2013 i a qui bona part de la comunitat internacional, amb els EUA al capdavant, li demana que s'aparti de el poder i convoqui «eleccions lliures».

La iniciativa que Guaidó jurés novament com a governant interí va ser proposada pel diputat Carlos Berrizbeitia i avalada per més de cent opositors, segons els càlculs fets per l'antichavisme. «En nom dels que avui no tenen veu, d'aquestes mares que ploren els seus fills a la llunyania, en nom de Veneçuela, juro complir amb els deures de president encarregat i buscar solució a la crisi per viure amb dignitat», va dir Guaidó amb la seva mà dreta sobre la Carta Magna vigent.

El caos de diumenge

Diumenge, Guaidó i diverses desenes de diputats que li donen suport es van quedar fora d'una bronca sessió parlamentària en què, amb suport del chavisme, el legislador Luis Parra, que es declara opositor, va dir haver estat elegit cap de la cambra. Parra va presidir ahir una sessió en què es va debatre l'escassetat de gasolina que pateix Veneçuela, malgrat les seves enormes reserves de petroli, les majors del planeta. Guaidó no va poder assistir a la sessió en ser retingut per un cordó policial.

Amb tot, els diputats opositors es van obrir pas a la força i van aconseguir instal·lar-se a l'hemicicle, no abans que Parra i els diputats que li donen suport abandonessin el ple. Guaidó va assenyalar posteriorment que la sessió que va presidir Parra és «il·legítima», en no comptar amb el quòrum mínim de 84 legisladors. Guaidó és reconegut per gairebé 60 països com a president interí, encara que no controla la burocràcia o les Forces Armades.