El Govern de Bolívia va demanar a l'Organització Internacional de Policia Criminal (Interpol) que activi una orde de «detenció internacional» contra l'expresident Evo Morales, acusat per la Fiscalia boliviana de sedició i terrorisme. El ministre del Govern, Arturo Murillo, va demanar que Morales «no pugui estar caminant sense dir ase ni bèstia» i va assenyalar que deu a la població de Bolívia «moltes explicacions». «L'estem esperant, que vingui, que no tingui por, el cuidarem, li li donarem protecció, no li passarà res, però sí ha de rendir comptes en aquest país, això és important per a nosaltres», va assenyalar mentre mostrava unes manilles.

L'autoproclamada presidenta interina de Bolívia, Jeanine Áñez, va reconéixer que serà «complicat» que l'Argentina, país on es troba Morales en qualitat de refugiat, l'entregui. En aquest sentit, va avançar que preguntaria a l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (Acnur) i, en cas de ser necessari, recorreria a la Interpol.

Morales està acusat de sedició i terrorisme per haver ordenat assetjar importants ciutats en el marc de les protestes postelectorals. El líder indígena va dimitir el 10 de novembre després de confirmar-se les «irregularitats» en les eleccions presidencials del 20 d'octubre, que han provocat una crisi política al país. Primer va arribar a Mèxic, on va passar gairebé un mes com a asilat, i posteriorment va viatjar a l'Argentina, on actualment es troba.

Arrest a l'aeroport

Paral·lelament, la Policia boliviana va detenir a l'aeroport d'El Alto de La Paz María Palacios, que exercia com a secretària d'un dels homes forts de la líder indígena. La dona portava 100.000 dòlars no declarats, que segons el govern provisional estaven destinats a cobrir les despeses de l'acte polític que prepara Morales per al 22 de gener a la capital argentina.

El Govern bolivià va assegurar que els diners confiscats provenen de Petrolis de Veneçuela (PDVSA) i que amb aquesta quantitat pretenia pagar als empleats de PDVSA a Bolívia i l'Argentina.

Bolívia vol restablir relacions

D'altra banda, la presidenta interina va manifestar que el seu país vol mantenir una relació d'«amistat i respecte mutu» amb els governs de Mèxic i Espanya, després de les tensions generades per un incident que va derivar en l'expulsió de diplomàtics de tots dos països. En el seu discurs durant la salutació protocol·lària del cos diplomàtic acreditat a Bolívia, Áñez va assegurar que les decisions de declarar persones no grates diplomàtics d'Espanya i Mèxic «han estat dirigides específicament contra els funcionaris implicats en aquests episodis».

«El nostre Govern vol mantenir les tradicionals relacions d'amistat i respecte mutu tant amb els governs de Mèxic i Espanya, com amb els pobles d'ambdós països amb els quals ens uneixen llaços sòlids culturals, polítics, històrics i familiars», va dir. La mandatària va afegir que el seu Govern va haver d'adoptar «determinacions fermes per protegir la democràcia i la dignitat de Bolívia», entre elles l'expulsió dels funcionaris «que van estar involucrats en fets sense precedents de les normes diplomàtiques».