Tant des de l'àmbit fiscal com entre la judicatura es considera que la nova fiscal general de l'Estat i exministra de Justícia, Dolores Delgado, s'exposa a una onada de recursos de recusació quan hagi de decidir sobre qüestions tan transcendentals com el procés o el cas Villarejo, per posar dos exemples clau de qüestions en què ha estat implicada com a ministra i com a perjudicada, fet pel qual s'haurà d'inhibir.
Així, es preveu un mandat molt complicat per a l'exministra a la Fiscalia, «no només perquè tot el que faci a partir d'ara estarà sota sospita» -va admetre un fiscal de carrera-, sinó perquè les pròpies instruccions jeràrquiques que pugui donar als seus o les decisions sobre conflictes que es puguin donar en alguna causa, se li poden girar en contra si els fiscals afectats o les parts dels processos demanen la seva inhibició per entendre que està en dubte la seva imparcialitat, en haver estat «contaminada» com a membre del Govern i diputada de PSOE.
En aquest sentit, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha de comprovar avui que Delgado compleix els requisits formals per a ser fiscal general de l'Estat, un tràmit sempre superat pels candidats en les últimes dècades, però envoltat de polèmica en no pocs casos. L'elecció per Pedro Sánchez de la fins ara ministra de Justícia ha causat estupor en bona part la carrera judicial i fiscal i s'augura un debat intens en el si del CGPJ, amb una majoria de vocals de tendència conservadora.
Un informe no vinculant
L'informe d'idoneïtat del CGPJ és preceptiu, però no és vinculant, i, en principi, s'ha de centrar en si la candidata compleix les exigències de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal: ser un jurista espanyol de reconegut prestigi amb més de quinze anys d'exercici efectiu de la seva professió.
El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va demanar donar a Delgado un marge de confiança i va reiterar el seu desig que la representació del Ministeri Públic sigui «decent i justa», quelcom que, segons el seu parer, no s'ha produït fins ara pel que fa a l'independentisme català.
Per altra banda, la Comissió Permanent del CGPJ va emetre una declaració institucional en què demana «moderació, prudència i mesura» al vicepresident segon de Govern, Pablo Iglesias, a qui va instar a abstenir-se de fer una «utilització política de la Justícia» i «qüestionar la seva independència». La declaració es va produir en resposta a una entrevista a Iglesias en què va afirmar que resolucions dels tribunals europeus han deixat «en mal lloc» la Justícia espanyola.
