L'Iran està enriquint més urani que abans de la signatura de l'acord nuclear de l'any 2015, en el marc de la seva anunciada reducció de compromisos en resposta a les sancions nord-americanes. El president iranià, Hassan Rohani, va advertir que en el camp de la indústria de l'energia atòmica el seu país no té ara cap limitació, de manera que la situació és «molt millor» que abans que s'arribés a l'esmentat pacte. «No ens hem quedat de braços creuats, si ells han reduït els seus compromisos, nosaltres també», va destacar el president iranià en un discurs sense oferir dades precises.
El pacte, signat entre l'Iran i sis grans potències (EUA, Rússia, Xina, França, Regne Unit i Alemanya), estipula que Teheran no pot superar un límit d'emmagatzematge d'urani de 300 quilos i un nivell d'enriquiment del 3,67%, una puresa que abans de l'acord va arribar al 20%. Unes restriccions a les quals l'Iran ja no s'adhereix a causa de les sancions imposades pels EUA després de la seva retirada de l'acord el 2018 i que la resta de signants no han estat capaços de contrarestar.
A causa d'aquests incompliments, Alemanya, França i el Regne Unit van recórrer fa dos dies al mecanisme de solució de diferències per pressionar l'Iran perquètorni a respectar l'acord. Una setmana abans que aquests tres països activessin l'esmentat mecanisme, els EUA van amenaçar amb la imposició d'un aranzel del 25% als vehicles importats d'Europa si no denunciaven l'Iran per la violació de l'acord nuclear, segons va revelar el diari The Washington Post.
En resposta a aquestes informacions, el ministre iranià d'Exteriors, Mohammad Yavad Zarif, va advertir a aquests països que «no us servirà de res cedir al xantatge del president nord-americà, Donald Trump, i renunciar a la vostra integritat».
La crisi sobre el pacte nuclear coincideix amb una nova escalada de la tensió entre l'Iran i els EUA que es va iniciar amb l'assassinat en un bombardeig nord-americà a Bagdad el passat 3 de gener del general iranià Qasem Soleimaní, al qual Teheran va respondre amb un atac a una base militar a l'Iraq amb presència de tropes nord-americanes.
L'Iran veu «possible» el diàleg
Davant de totes aquestes crisis, Rohani va assegurar durant la sessió de l'Assemblea General del Banc Central de l'Iran que el diàleg amb el món és complicat però «possible». «La comunicació amb el món i la política exterior són importants i no podem dir que tots són els nostres enemics», va assenyalar el president, que va alertar que «la distància entre la guerra i la pau és només una bala».
El mandatari va destacar que, en bombardejar l'Iran l'esmentada base militar, els EUA «van canviar el seu to i van retirar les seves amenaces», però va reconèixer que superar aquesta situació «no serà possible sense la resistència i la fermesa d'una nació unida».
Mentrestant, les xarxes socials estan inundades d'imatges de dol: la xifra 174 més dues aliances, en honor a una parella de recent casats que va morir en el sinistre, o 175 més la sabata d'un nen, en referència a un els menors morts, en són algunes.
Funerals per les víctimes
Els funerals de les víctimes iranianes que ja han estat identificades s'han anat celebrant en els darrers dies, derivant en alguns casos en massives protestes contra el sistema islàmic com les que han tingut lloc aquesta setmana a diverses universitats.
Per part seva, el ministre d'Exteriors de Canadà, Francois-Philippe Champagne, va instar l'Iran a dur a terme una «investigació completa i transparent» sobre l'atac a un avió ucraïnès en què van morir 176 persones. En una roda de premsa celebrada a Londres, ciutat on es van reunir els titulars d'Exteriors dels cinc països dels quals procedien les víctimes de l'accident aeri, Champagne va assenyalar que queden «moltes preguntes» per respondre i que els familiars dels morts «volen respostes aviat». «El món està esperant aquestes respostes i no descansarem fins que les obtinguem», va afegir el ministre d'Exteriors de Canadà.
