El cap de l'Executiu, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, es reuniran a Barcelona durant la primera setmana de febrer. Sánchez va fer aquest anunci en una entrevista a RTVE, en la qual va afegir que es reunirà amb tots els altres mandataris autonòmics a les seus de les presidències dels governs de cada comunitat amb la finalitat de tractar amb major proximitat «els problemes de la ciutadania».

Així doncs, la taula de diàleg acordada amb ERC no es posarà en marxa en el termini de 15 dies des de la formació de l'Executiu que havien fixat en l'acord per a la investidura. Sánchez ho va atribuir al fet que Torra hagi demanat una reunió entre presidents prèvia a la trobada de la mesa entre governs, i va reiterar que no té «cap problema» en reunir-se amb el seu homòleg català. El cap de l'Executiu va assegurar que té una «absoluta voluntat de diàleg» per abordar el conflicte «polític» a Catalunya, però també per abordar el «diàleg territorial» amb la resta d'autonomies.

Impuls de la «justícia fiscal»

Paral·lelament, el president del Govern va manifestar la seva intenció de tenir aprovats els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2020 «abans que finalitzi l'estiu», per al que intentarà demanar el suport de totes les formacions, i va assegurar que impulsarà la «justícia fiscal» perquè «aquells que més tenen contribueixin més».

Sánchez va destacar que un dels «compromisos» de l'Executiu és intentar aprovar els nous comptes públics abans del final d'estiu, en ser «necessari», ja que en els últims cinc anys s'han prorrogat en quatre ocasions, amb dos anys de Govern en funcions.

El cap de l'Executiu va demanar a l'oposició «remar en la mateixa direcció», i va defensar que tot i que té dret a «criticar» la gestió del Govern, «no pot bloquejar el funcionament de l'Estat democràtic». Per això, va marcar la importància d'aconseguir «grans acords» en aspectes com la renovació del Pacte de Toledo, la modificació d'aspectes que generen precarietat en el mercat de treball i un camí d'estabilitat pressupostària que beneficiï les comunitats autònomes.

Denúncia del «sectarisme»

Va recordar que abans dels comicis del 28 d'abril el Govern socialista va proposar un camí «francament beneficiós», però PP i Cs s'hi van oposar «en contra dels interessos dels seus propis governs autonòmics». «Una cosa és oposició i una altra que surtin perjudicats governs pel sectarisme dels líders nacionals», va afegir.