El Govern ha obert el debat sobre una àmplia reforma de el Codi Penal que afectaria, entre d'altres, el delicte de sedició i que podria implicar una rebaixa de les penes ja imposades per sentència ferma als polítics independentistes presos, ja que la nova llei, en ser més beneficiosa per als reus que aquella amb la qual van ser condemnats, seria retroactiva. L'Executiu no ha aclarit en quin sentit considera necessària aquesta reforma, que també podria afectar el delicte de rebel·lió, més enllà d'homologar-lo amb la resta de països europeus i d'actualitzar-lo i ajustar-lo a la realitat.
Així, la reforma podria afectar les condemnes imposades pel Tribunal Suprem als líders del Procés, la major d'elles, tretze anys de presó i els mateixos d'inhabilitació, per a Oriol Junqueras.
En la seva actual redacció, el Codi Penal castiga per sedició els que s'alcin públicament i tumultuària per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, en el legítim exercici de seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials. Preveu càstigs de vuit a deu anys de presó per als que dirigeixin o indueixin la sedició o siguin principals actors (el cas dels Jordis) i de deu a quinze anys si aquests mateixos comportaments els perpetren autoritats (els exconsellers condemnats).
«Debat obert»
En la roda de premsa posterior a Consell de Ministres, la portaveu de l'Executiu, María Jesús Montero, va confirmar la voluntat de Pedro Sánchez de promoure al Congrés dels Diputats un «debat obert, previ contacte amb els grups parlamentaris» sobre la reforma del Codi Penal que inclogui la «tipificació dels delictes vistos pel que fa als comportaments produïts a Catalunya», en referència a la rebel·lió i la sedició.
Com que sobre aquesta qüestió concreta el Govern de coalició encara no té una posició comuna -no hi ha hagut oportunitat encara de debatre el tema-, fonts de l'Executiu van explicar que encara no està decidit si la proposta de reforma de el Codi Penal tindria com a origent el Govern amb la presentació d'un projecte de llei o el Grup Socialista amb una proposició de llei.
Aquesta segona opció permetria a Unides Podem presentar la seva pròpia proposta, escenari que va ser el que va apuntar el president del Govern en la seva entrevista a TVE en assenyalar que aquest seria un debat que hauria d'obrir-se al Congrés. Si aquesta fos finalment la via per obrir el debat sobre la reforma de el Codi Penal, la proposta socialista s'ajustaria al seu programa electoral, però seria sensible a les posicions de la resta de grups, amb els quals aspiraria a arribar a un acord.
Per part seva, el portaveu de l PP al Senat, Javier Maroto, va avisar que Sánchez prepara un «indult ocult» dels exconsellers Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull i Dolors Bassa en voler rebaixar les penes per sedició en el Codi Penal. Maroto va assegurar que la reunió entre el cap de l'Executiu central i el president de la Generalitat, Quim Torra, té dues vessants. Per part dels independentistes, es reuneixen per a «parlar de la independència de Catalunya, tal com ells mateixos han dit», i per part de Govern, ho fa per «iniciar el tràmit de la modificació del Codi Penal per així rebaixar els delictes dels presos».«És un indult encobert i em sembla alarmant perquè va en la línia que deia Rufián en el debat d'investidura», va insistir.
Cs denuncia un canvi de criteri
Paral·lelament, la portaveu de Cs al Congrés, Inés Arrimadas, va afirmar que si es confirmés que Sánchez, vol modificar el delicte de sedició estarà buscant un indult «per la porta de darrere» per a Oriol Junqueras i «els seus socis». La portaveu de Cs va acusar el president del Govern de mentir, i va recordar que va demanar el vot amb l'anunci de tipificar el delicte de «referèndum il·legal» i que ara, ja al capdavant de l'Executiu, pretén modificar la llei per beneficiar «els seus socis independentistes que l'han portat a La Moncloa».
