El Parlament Europeu (PE) va posar el segell final a l'acord del Brexit negociat entre la Unió Europea i el Regne Unit, el tractat que recull els termes de la sortida ordenada dels britànics del bloc comunitari que es produirà a la mitjanit del 31 de gener a l'1 de febrer. Una gran majoria de l'Eurocambra, 621 diputats, va votar «sí» a l'acord de retirada, mentre que 49 parlamentaris van votar-hi en contra (majoritàriament els partits de l'oposició britànica, com laboristes, liberaldemòcrates i verds) i 13 es van abstenir.
Els diputats del grup liberal van portar la iniciativa de llançar-se a cantar el poema escocès Auld Lang Syne, usat tradicionalment per Cap d'Any per acomiadar l'any, però també als funerals, una cançó que parla de l'amistat i dels «vells temps». Abans del debat, socialdemòcrates, liberals i verds van celebrar les seves pròpies reunions de comiat dels seus companys i durant el debat es van succeir discursos que van apel·lar a aquesta amistat entre els dos blocs i al paper del Regne Unit en la història del continent i la construcció europea.
El líder dels populars, Manfred Weber, va expressar el seu desig que «els fills dels que avui se'n van» siguin els que puguin tornar a la UE en un futur, mentre que la presidenta del grup socialdemòcrata, Iratxe García Pérez, va tenir un record per a Jo Cox, la diputada laborista assassinada setmanes abans del referèndum. «No hi ha millor manera de recordar-la que treballar dia a dia per l'Europa que va morir defensant», va afirmar.
«Si algú creu que la setmana que ve és l'inici de l'afebliment de la UE, demostrarem que esteu equivocats. Renovarem Europa», va prometre la liberal Nathalie Loiseau davant els xiulets del Partit del Brexit.
Dues hores de debat
El debat es va allargar durant gairebé dues hores en què es van creuar les celebracions dels partidaris de la sortida, asseguts al fons de l'hemicicle, amb les llàgrimes i l'emoció dels britànics que parlaven en el ple per última vegada, alguns d'ells amb roba blava i groga en homenatge a la bandera de la UE.
Tot i que ja no serà un Estat membre, el Regne Unit seguirà vinculat a les normes europees durant el període de transició, onze mesos en què els equips negociadors tornaran a seure a la taula per dissenyar la relació futura. En aquestes converses s'inclourà l'acord de comerç entre tots dos, unes negociacions que es preveuen complexes i per a les quals, segons ha advertit el bloc europeu, seran necessaris més dels onze mesos que els queden als britànics alineats amb la normativa europea.
Per part seva, el president de França, Emmanuel Macron, va advertir que, en la negociació de la futura relació bilateral amb el Regne Unit després del Brexit, el bloc comunitari no cedirà a cap «pressió». «Els europeus no cedirem a cap pressió ni a cap precipitació», va assegurar Macron després d'haver-se reunit a l'Elisi amb el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis. Macron va recordar que demà el Regne Unit surt de la Unió Europea, però no d'Europa.
Més pressió d'Escòcia
D'altra banda, el Govern escocès va intensificar la seva estratègia de pressió a l'Executiu britànic perquè accedeixi a negociar un nou referèndum d'independència amb l'argument que el país abandonarà demà la Unió Europea en contra de la voluntat de la majoria d'escocesos. El gabinet de la nacionalista Nicola Sturgeon va presentar una moció davant el Parlament escocès, que va aconseguir el suport de la majoria de diputats i que, tot i que té un valor simbòlic, aconsegueix elevar la tensió entre les dues administracions.
El text reconeix «el dret sobirà del poble escocès a determinar la forma de govern que millor s'adapti a les seves necessitats», i afegeix que s'ha produït «un canvi en les circumstàncies des de 2014», quan va tenir lloc un plebiscit en què el 55% va votar en contra de la independència.
