Govern i agents socials van signar l'acord per pujar el Salari Mínim Interprofessional (SMI) el 2020, un pacte després del qual s'obre una nova negociació sobre la derogació de la reforma laboral que s'albira més complicada que la que ha permès elevar el salari mínim a 950 euros bruts mensuals. El pacte va ser subscrit al Palau de La Moncloa pel president del Govern, Pedro Sánchez, els presidents de les patronals CEOE i Cepime, Antonio Garamendi i Gerardo Cuerva, respectivament, i els secretaris generals d'UGT i CCOO, Pepe Álvarez i Unai Sordo, acompanyats pel vicepresident segon, Pablo Iglesias, la vicepresidenta tercera, Nadia Calviño, i la ministra de Treball, Yolanda Díaz.
El text de l'acord, que s'aprovarà com a reial decret al Consell de Ministres de dimarts, constata que l'existència d'una retribució salarial mínima adequada contribueix a superar situacions de pobresa, reduir desigualtats i propiciar tant l'estabilitat com la cohesió social.
«Obeïm un mandat superior que és defensar les classes populars, els que pitjor estan i més pateixen, i fer-ho en el marc del diàleg social», va explicar la ministra de Treball, que va agrair la voluntat de diàleg mostrada per la patronal i els sindicats.
No obstant això, la motivació dels agents socials és diferent, ja que mentre els sindicats van tornar a assenyalar la importància de recuperar els salaris més baixos, l'estratègia dels empresaris passa per minimitzar danys.
La patronal hi veu problemes
Les patronals pensen que la pujada del salari mínim hauria estat més gran sense acord, raó per la qual veuen més productiu estar a la taula de negociació, encara que sense renunciar a exposar la seva opinió sobre el perjudici que aquest increment genera al sector agrícola o a empreses amb concessions públiques que no veuen actualitzats aquests contractes encara que pugi el salari mínim.
La mateixa estratègia seguiran a la taula per a la derogació de la reforma laboral que s'obre avui al Ministeri de Treball, en la qual el Govern vol abordar amb urgència els aspectes relatius a la negociació col·lectiva (prioritat del conveni sectorial i recuperació de la ultraactivitat ) i a la subcontractació. El president de la CEOE, Antonio Garamendi, no va voler avançar la postura de la patronal en aquesta negociació, tot i que va dir que defensarà els aspectes de la reforma que va fer el PP el 2012.
