Quan els rellotges van marcar la mitjanit, el Regne Unit va deixar de formar part de la Unió Europea (UE), un canvi que alterarà profundament l'escenari polític i econòmic del país, però que a la pràctica els ciutadans i les empreses amb prou feines percebran fins el 2021. Londres continuarà complint les regulacions de la UE i contribuint al pressupost comunitari durant els propers onze mesos, un període de transició durant el qual ha de forjar una nova relació tant amb el bloc comunitari com amb la resta de món.
Des d'avui ja no hi haurà eurodiputats britànics al Parlament Europeu, ni seient per al cap de Govern del Regne Unit, el conservador Boris Johnson, a les reunions de líders. Els britànics abandonaran així mateix les agències tècniques i les magistratures que estaven reservades per a ells al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
En clau nacional, Johnson abolirà el Ministeri del Brexit, un gest amb el qual vol deixar ben clar que ha complert el seu objectiu de materialitzar la sortida de la Unió Europea, tot i que les complexes negociacions amb Brussel·les sobre la futura relació bilateral encara han de començar -previsiblement ho faran a principis de març-. D'aquest diàleg depèn l'incert escenari que s'obrirà l'1 de gener de 2021, la data en la qual el Regne Unit començarà a exercir realment com un país independent de la UE. Fins llavors, les quatre llibertats de circulació del mercat únic -de mercaderies, persones, serveis i capitals- seguiran vigents a territori britànic.
Canvis per als europeus al Regne Unit
Els prop de 3,8 milions d'europeus que resideixen al Regne Unit, així com aquells que arribin al país durant aquest any, poden sol·licitar l'estatus d'«assentat» o «preassentat», que protegirà després del Brexit els seus drets adquirits. A partir de 2021, quan acabi la lliure circulació de persones entre el Regne Unit i la UE, els comunitaris que vulguin viatjar o residir al país han de complir les normes migratòries que estableixi el Govern britànic. L'Executiu encara no ha fet públics els detalls de la seva futura llei d'immigració, encara que l'informe d'un comitè assessor ofereix pistes sobre els seus possibles plans.
Aquest document preveu dues vies per sol·licitar el permís de residència al Regne Unit. Aquells que arribin amb una oferta de treball haurien de tenir assegurat un salari mínim -actualment els extracomunitaris necessiten cobrar més de 35.400 euros anuals per obtenir el visat. Els que tinguin intenció de viatjar al Regne Unit per buscar feina, en canvi, s'haurien de sotmetre a un sistema de punts similar al d'Austràlia, la legislació que serveix de referència a Johnson. Sota aquest règim, els immigrants han de superar un llindar determinat de punts, que s'atorguen en funció de criteris com nivell educatiu, nivell de renda o domini de l'idioma.
Canvis per als britànics a la UE
Els prop d'1,3 milions de britànics que viuen a altres països de la UE tampoc percebran grans canvis fins al desembre. Una de les poques transformacions tangibles per a ells serà que el Govern recuperarà aquest any el color blau dels passaports britànics, en lloc del bordeus de la UE, una mesura simbòlica però molt celebrada pels partidaris del Brexit.
Els Vint-i-set s'han compromès a mantenir els drets adquirits dels britànics que ja viuen en aquests països després del Brexit, si bé cada Estat ha de regular de manera independent el seu nou estatus legal. Aquestes solucions nacionals complicaran que els britànics residents en un país comunitari puguin canviar la seva residència de forma automàtica a un altre, per exemple entre França i Alemanya.
Els jubilats britànics que ja estan retirats a països de la UE tenen assegurada una pensió actualitzada de per vida. No obstant això, la retribució d'aquells que arribin al seu país de destinació després de desembre de 2020 dependrà de les solucions a les quals arribi el Regne Unit amb els respectius Estats.
Canvis per a les empreses
Les importacions i exportacions de mercaderies a través del Canal de la Mànega, així com l'accés recíproc de les firmes de serveis, continuaran sense friccions almenys durant els propers 11 mesos. Londres vol pactar amb Brussel·les un acord de lliure comerç que asseguri els intercanvis sense aranzels a partir de l'1 de gener de 2021, però al mateix temps manté la seva intenció de divergir de mica en mica de les regulacions de la UE, el que pot enverinar les negociacions.
La UE ha advertit que és «impossible» arribar a un acord comercial complet en el termini previst, però el primer ministre britànic ha destacat que no té intenció de sol·licitar una pròrroga. L'objectiu de Johnson de comerciar amb zero tarifes però divergint de la normativa comunitària implica que podrien establir-se nous tràmits i controls a les duanes, el que podria perjudicar especialment les empreses que mantenen cadenes de producció a banda i banda del canal.
En el sector financer, Brussel·les ha d'estudiar si accepta un règim d'equivalència perquè els bancs, les asseguradores i la resta de firmes de la City de Londres puguin continuar accedint als clients continentals. En la negociació, el Regne Unit intentarà fer valer el preuat accés a les seves aigües pesqueres i al seu mercat laboral com a palanca per afavorir els seus interessos.
