El català Albert Garcia, exentrenador del CE Manresa, és, des del 2017, tècnic del Wuhan Three Towns, equip de la divisió de plata xinesa i segon club en rellevància a la ciutat que ha estat l'epicentre del virus. Va tornar diumenge passat de la Xina després que es descobrís el focus víric i fins divendres no va respirar tranquil en saber que nou entrenadors espanyols del club ja han tornat a casa.

On era quan va conèixer l'eclosió del virus?

Estava fent la pretemporada amb el meu equip al sud de la Xina, a Kunming i a Haikou. A quatre hores de vol de Wuhan. Quan érem a Kunming no en sabíem res del virus, però quan vam desplaçar-nos a l'illa de Hainan va començar a saber-se, però amb normalitat, sense alarma. Amb l'arribada de l'any nou xinès, el 22 de gener, es va aturar tot, els comerços van tancar, tothom aprofitava per anar amb la seva famíla. En el cas del futbol, tenen una setmana de festa. L'equip i l'staff xinès va tornar a Wuhan, ja que la majoria és d'allà i l'aeroport encara estava obert, tot i que ja corria el consell sobre les màscares. Jo em vaig quedar amb el segon entrenador, Marcelo Luna, a Hainan. L'altra part de l'staff espanyol va tornar a Espanya. Va ser en aquell moment que va saltar l'alarma general i es van bloquejar els aeroports.

I com en van poder marxar?

Vam parlar amb el club i ens va dir que ens compraven un vol per tornar a casa perquè no tenen ni idea del temps que pot durar la crisi. Ara estem a expenses que se solucioni.

Ha viscut amb preocupació l'extensió dels contagis?

És clar, perquè a Wuhan hi tens el teu entorn, amics, companys de feina, entrenadors, directius. Al club som una vintena d'entrenadors espanyols, molts dels quals s'ocupen dels equips base. Els nou que eren a Wuhan, alguns acompanyats de les seves famílies, van tenir la mala sort d'haver-se de tancar a casa. Amb tot, ara estic tranquil perquè divendres van aterrar a Madrid. Ara els tindran quinze dies en quarantena.

Coneix algú que hagi estat afectat per la malaltia?

No, ni jugadors, ni entrenadors, ni directius. Que jo sàpiga.

Com han viscut els xinesos la crisi?

Ells tenen una manera de ser que jo admiro, que els fa mantenir la calma fins i tot en els moments més complicats. Et diuen que hi ha més morts, més afectats, però ho fan amb serenitat. Estan preocupats, segur, però no te'n dona la sensació. Aquí tot plegat s'ha viscut amb més alarma social. Si el focus del virus hagués estat aquí, la crisi hauria estat molt més gran. Ells entenen que quan hi ha un problema el que s'ha de fer és solucionar-lo.

Un cop a Catalunya, com ha seguit l'evolució del virus de Wuhan?

Pitjor que allà. Avui estic més tranquil perquè els meus companys han tornat a casa, però aquesta setmana ha estat la més difícil pel fet que no acabaven de sortir de la Xina.

Sap quan podrà tornar-hi?

Ni idea. El que sí que sé és que quan pugui anar-hi serà perquè tot estarà totalment controlat.