La Fiscalia Anticorrupció considera provat que el BBVA va pagar més de deu milions d'euros al comissari jubilat José Manuel Villarejo per a tasques d'espionatge «sabent que era un policia en actiu» quan va realitzar els encàrrecs. Però la clau del cas BBVA-Villarejo és qui va ordenar la seva contractació i, segons El País, el sumari estableix que aquesta «hauria estat ordenada, de manera opaca, per la mateixa presidència del banc», càrrec que ocupava Francisco González, també imputat en la causa.

En l'anàlisi dels resultats, els fiscals anticorrupció Miguel Serrano i Ignacio Stampa conclouen que «les diligències judicials practicades fins a la data, especialment la documental incorporada, els informes forenses preliminars i les declaracions de l'investigat Antonio Béjar, corroborarien la solidesa dels indicis delictius en la contractació i en els pagaments a Cenyt amb la presumpta participació coordinada de múltiples àrees del banc sabent la condició policial de José Manuel Villarejo, i de la utilització per aquest de mitjans il·lícits per a l'obtenció i accés a informació reservada amb vulneració dels seus drets fonamentals».

Per part seva, González va assegurar que no va participar en la contractació de Cenyt i de Villarejo. L'exbanquer va afegir que tant el banc com ell mateix desconeixien les activitats que desenvolupaven Cenyt i Villarejo i, per tant, considera que no se li pot atribuir cap tipus de responsabilitat sobre qualsevol activitat il·legal que poguessin haver realitzat.

Paral·lelament, segons El Periódico de Catalunya, el sumari reflexa que entre els treballs de Villarejo per al banc hi havia «14 intents d'intercepció del mòbil de (Miguel) Sebastián», llavors director de l'Oficina Econòmica del President, que van fer que el CNI l'avisés de l'atac i que «molt disgustat» li ho comentés al president de Govern, llavors, José Luis Rodríguez Zapatero.

La Policia xifra en 10 milions d'euros l'import total dels sis contractes signats per l'entitat bancària amb les empreses de l'excomissari, la «naturalesa il·lícita» dels quals es coneix des del primer, segons la Fiscalia Anticorrupció. El signat al desembre de 2004, anomenat Parany, per 592.069 euros, als quals es podrien sumar altres 483.431 euros pagats entre 2005 i 2007, és el relatiu a l'intent de Sacyr de fer-se amb el control del banc. En aquesta operació s'emmarquen els intents d'accedir al telèfon de qui després seria ministre d'Indústria, però també l'anàlisi de 16.487 comunicacions entre el 25 de novembre de 2004 i el 26 de febrer de 2005, mentre va durar l'intent d'assalt de Sacyr.

Incidència en línies editorials

El comissari jubilat assenyalava en un informe que hauria contactat amb fins a 49 polítics, periodistes i col·laboradors amb l'objectiu de boicotejar l'intent de Sacyr d'entrar al consell d'administració del BBVA. A això s'hi sumen seguiments d'objectius, punxades telefòniques, infiltracions en serveis de seguretat i fins i tot incidència en línies editorials de mitjans de comunicació. Segons la sinopsi d'aquest informe, l'objectiu dels treballs de Villarejo era «boicotejar les accions» previstes contra el seu client i provocar l'«abandó de l'assetjament contra Francisco González, així com millorar la seva reputació».