11 de febrer de 2020
11.02.2020

Euskadi i Galícia avancen eleccions per no coincidir amb les catalanes

Urkullu i Feijóo admeten haver parlat sobre la convocatòria electoral El lehendakari reconeix que la situació a Catalunya podria afectar el Govern central i algunes institucions autonòmiques

11.02.2020 | 00:03
Urkullu, instants abans d'anunciar l'avançament electoral a Euskadi.

El president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, i el lehendakari, Íñigo Urkullu, van anunciar un avançament electoral a Galícia i Euskadi per al mateix dia, el 5 d'abril, amb la intenció d'evitar coincidir amb els comicis que se celebraran properament a Catalunya, encara sense data, però que probablement seran a l'estiu.

Així, després d'una reunió urgent amb el seu equip de govern, Núñez Feijóo va comunicar l'avançament electoral i no va aclarir si es presentarà a la reelecció, una decisió que desvetllarà avui en un acte de partit. L'objectiu de l'avançament,va assegurar, és «reduir al màxim el període electoral de sis o set mesos a 54 dies i preservar igualment el màxim l'estabilitat institucional i social que han caracteritzat Galícia els últims onze anys».

D'aquesta manera, bascos i gallecs votaran alhora per quarta elecció consecutiva, després d'haver coincidit el 2009, 2012 i 2016, tot i que Núñez Feijóo va insistir que la decisió l'havia pres «pensant en el que és millor per a Galícia». Va admetre que havia parlat amb el lehendakari sobre la data electoral, tot i que va rebutjar que hagi fet seguidisme de la seva decisió. «Soc previsible i ja s'imaginen perquè som aquí». Així es va presentar Núñez Feijóo en una plena sala de premsa a la seu del Govern gallec. Quant a la seva possible, i més que probable, candidatura a la reelecció va demanar «assossec». «Sé el que crec que he de fer i ho faré», va concloure.

L'avançament electoral a Galícia per al proper 5 d'abril va agafar sense candidat l'anomenat espai rupturista, Ciutadans i Vox. El PSdeG fa temps que va tancar la qüestió del seu candidat en la persona de Gonzalo Caballero, tot i les crítiquesper la seva rapidesa per postular-se.

Al BNG, una altra de les forces que es considera que seria necessària per aconseguir una coalició alternativa al PPdeG, també han tancat ja aquest aspecte amb Ana Pontón com a candidata, de la mateixa forma que el 2016.


Dubtes a l'espai rupturista

És en l'anomenat espai rupturista on hi ha més dubtes, ja que les formacions que el 2016 van aconseguir ser segona força al Parlament gallec, amb 14 diputats i sota el paraigua d'En Marea, es troben en un debat sobre com concórrer als comicis autonòmics.

Per part seva, Urkullu va avançar al 5 d'abril unes eleccions que com a molt tard s'haurien d'haver celebrat el 25 d'octubre, de manera que evitarà una coincidència de dates amb els comicis catalans. Urkullu va comunicar oficialment el que s'estava comentant a Euskadi des de fa una setmana, quan va demanar l'opinió dels seus consellers sobre la possibilitat de convocar els comicis, els dotzens autonòmics en quaranta anys de democràcia.

Aquest anunci, que el lehendakari va avançar al president del Govern, Pedro Sánchez, i als presidents català, gallec i navarresa, Quim Torra, Alberto Núñez Feijóo i Maria Chivite, respectivament, agafa els partits pràcticament preparats per a la contesa electoral, ja que llevat d'Elkarrekin Podem i el Partit Popular ja tenen decidits els seus candidats a ocupar Ajuria Enea.

 Urkullu va explicar que en la seva decisió no ha influït la situació política de Catalunya, perquè, va dir, no es pot veure «condicionat per quelcom» que no sap, en referència a quan se celebraran eleccions a aquesta autonomia, tot i que sí va admetre que ha tingut en compte la situació general a l'Estat i com Catalunya podria afectar el Govern espanyol i, de retruc, les altres institucions centrals i autonòmiques.


Clima electoral

El motiu de l'avançament electoral exposat per Urkullu és que considera que ja s'ha instal·lat a Euskadi un clima electoral que faria molt difícil acordar lleis al Parlament. A més, considera que així estalvia a la societat una «campanya permanent de vuit mesos», fins al 25 d'octubre, data límit per celebrar els comicis. Va afegir que d'aquesta manera ja hi haurà un nou govern abans de l'estiu, el que li permetrà afrontar els «reptes estratègics» que té Euskadi a curt termini.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook