El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va avalar les anomenades «devolucions en calent» d'immigrants després de saltar la tanca de Melilla, en una sentència que pot comportar repercussions immediates en la política migratòria dels països europeus. La Gran Sala del TEDH -la més alta instància de la cort, contra les resolucions de la qual no es pot interposar recurs- va decidir per unanimitat a favor d'Espanya en el cas de dos immigrants de Mali i Costa d'Ivori que van ser expulsats al Marroc després d'entrar il·legalment a la ciutat autònoma a l'agost de 2014.
La cort europea va rectificar així la seva sentència d'octubre de 2017, en la qual la Sala va condemnar Espanya per aquesta «expulsió de caràcter col·lectiu», contrària al Conveni Europeu de Drets Humans, «sense cap mesura administrativa o judicial prèvia». Ara, la Gran Sala de 17 jutges conclou que els dos demandants, el malià N.D. i l'ivorià N.T., «es van posar ells mateixos en una situació d'il·legalitat» en accedir «a llocs no autoritzats, en un grup nombrós, aprofitant l'efecte massiu i recorrent a la força». Entén que «van decidir no utilitzar les entrades legals existents que els permetessin accedir de manera regular a territori espanyol».
Afegeix que l'absència d'una decisió individual d'expulsió «es pot imputar al fet que els demandants no van utilitzar els procediments d'entrada oficials existents a aquest efecte i que, per tant, és la conseqüència del seu propi comportament». En aquest sentit, la Cort europea «no pot fer responsable l'Estat de l'absència a Melilla d'una via de recurs legal que els hagués permès recórrer l'expulsió». Aquesta falta d'un recurs contra l'expulsió «no constitueix per sí mateixa una violació de l'article 13 del Conveni». Aquest article garanteix el dret a un recurs efectiu, que va ser desestimat, de la mateixa forma que l'article 4 del Protocol n. 4, que prohibeix les expulsions col·lectives d'estrangers.
Possibilitat d'«accés efectiu»
La sentència comparteix l'argument del Govern que els migrants disposaven d'«un accés real i efectiu al territori espanyol en el lloc fronterer de Beni-Enzar», de la mateixa forma que les ambaixades i consolats espanyols.
Per part seva, el Govern va afirmar que «respecta i acata», com fa amb totes les resolucions judicials, la decisió de Tribunal Europeu de Drets Humans. El ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va afirmar que les devolucions «en calent» de migrants a la frontera de Melilla es realitzen en el marc de la normativa espanyola i amb «garanties màximes». Marlaska va recordar que l'Executiu fa «política migratòria» i com a exemple va fer referència a la resposta que han donat a l'arribada d'immigració per l'Estret i el mar d'Alborán, on «no hi havia infraestructures».
Sindicats policials i associacions de guàrdies civils van celebrar la decisió de Tribunal Europeu de Drets Humans, però van exigir al Ministeri d'Interior un protocol que clarifiqui com han d'actuar els agents davant l'entrada irregular d'immigrants.
Canvi legislatiu
Després de conèixer la sentència, l'Associació Unificada de la Guàrdia Civil (AUGC), majoritària en el cos, va assenyalar que la decisió de la gran sala ha d'implicar un canvi en la legislació en matèria migratòria que clarifiqui «el protocol d'actuació dels agents» davant de l'entrada irregular de persones a Espanya.
Mentrestant, el Sindicat Unificat de Policia (SUP) va celebrar la sentència, que suposa «una fita, ja que reforça la seguretat jurídica» dels agents «davant de les allaus d'immigrants que intenten sobrepassar il·legalment la frontera de Ceuta i Melilla».
Contràriament, la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans va caure com una llosa en les ONGs de drets humans, que miren ara amb preocupació al Tribunal Constitucional i la decisió que prendrà sobre la llei mordassa, que regula aquestes pràctiques. La portaveu de Refugi i Migració d'Aministia Internacional considera que Estrasburg ha establert «un precedent molt negatiu».
