La reforma laboral que va aprovar el Partit Popular el 2012 va millorar l'ocupació i la igualtat de renda sense afectar de manera «significativa» la taxa de risc de pobresa, segons es desprèn d'un estudi realitzat pel Fons Monetari Internacional (FMI). «El creixement de l'ocupació va ser substancialment més elevat després de la reforma laboral de 2012 que el creixement estimat si la reforma no hagués estat implementada», assegura el document, elaborat pels acadèmics de l'FMI Ara Stepanyan i Jorge Salas.

Malgrat que l'estudi assegura que en els anys posteriors a la reforma de 2012 el coeficient de Gini, que mesura la desigualtat, es va reduir en dos punts percentuals, l'FMI assegura que no ha trobat un «impacte significatiu» de la reforma del PP en el percentatge de la població en risc de pobresa.

No obstant això, el document de l'organisme radicat a Washington sí que indica que els canvis en el mercat de treball van provocar un descens de les hores mitjanes treballades, així com un increment en l'ocupació a temps parcial involuntària (aquells treballadors que tenen contractes a temps parcial però voldrien estar a temps complet).

Més feines a temps parcial

«La major flexibilitat dels contractes a temps parcial, que va ser avalada per les reformes, podria haver incentivat els empresaris a oferir més treballs a temps parcial tot i el desig dels empleats de treballar més hores. A més, el canvi estructural de l'economia des de la construcció cap als serveis també podria haver contribuït al fet que es treballessin menys hores», indica l'estudi.

En un altre ordre de coses, el vicepresident segon del Govern i ministre de Drets Socials i Agenda 2030, Pablo Iglesias, va avançar la voluntat de l'Executiu de convertir en realitat «com més aviat millor» un ingrés mínim estatal per a totes les llars, per al que va reclamar el suport de tots els grups als pressupostos.

En la seva primera compareixença davant la Comissió de Drets Socials i Polítiques Integrals de la Discapacitat, a petició pròpia i també dels partits PP, Cs, ERC i Vox, Iglesias va establir les prioritats del seu departament, entre les quals va fer referència també un pla de xoc per reduir les llistes d'espera de la dependència i una llei dels Serveis Socials.

«Serà una prioritat absoluta del Govern implementar la prestació pública estatal que garanteixi un ingrés mínim vital per a totes les llars», va explicar el vicepresident, ja que el sistema actual, gestionat per les comunitats autònomes, compta amb baixos nivells de cobertura i funciona de manera «descoordinada i generant desequilibris».

En aquest sentit, Iglesias va advocar per «la posada en marxa d'una prestació estatal de la Seguretat Social que millori substancialment la implantació d'una garantia d'ingressos, com un dret ciutadà per a tota la població», en coordinació amb el Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social.

«Greu situació social» a Espanya

El vicepresident segon va assumir el compromís de fer-se «càrrec de la greu situació social» que viu Espanya, tal com va visibilitzar el relator de l'ONU, perquè en el futur no tornem a «sentir vergonya» sent la quarta economia de la Unió Europea.