17 de febrer de 2020
17.02.2020

Luis Zelaya: «És necessari reestructurar els consolats hondurenys, i Girona entraria en aquest esquema»

Zelaya aposta perquè hi hagi una delegació diplomàtica a la província de Girona i per facilitar que els hondurenys puguin convalidar fàcilment el carnet de conduir a Espanya

16.02.2020 | 23:28
Luis Zelaya: «És necessari reestructurar els consolats hondurenys, i Girona entraria en aquest esquema»

Tenint en compte que a la província de Girona hi viuen més de 30.000 hondurenys, avalaria que s'obrís un consolat a la demarcació?
El Partit Liberal va plantejar a la seva campanya la reestructuració dels consolats en funció de la densitat d'hondurenys a cada zona després de fer un estudi, ja que ara mateix no hi ha un criteri per obrir consolats, no només a Espanya, sinó als Estats Units o Mèxic. Està clar que Girona entraria dins d'aquest esquema de reestructuracions.

Els hondurenys que viuen a Espanya es troben amb el problema que no els convaliden el carnet de conduir que han obtingut al seu país d'origen, com sí succeeix amb ciutadans d'altres països llatinoamericans...
En una recent visita a Espanya, la comunitat hondurenya em va plantejar aquest tema perquè és un dels principals problemes amb els que s'enfronten, ja que els limita en l'aspecte laboral. Nosaltres hem plantejat resoldre aquest problema a través del nostre Ministeri d'Exteriors i de l'Ambaixada, tractant de govern a govern per facilitar aquest tràmit.

Els diners que arriben de l'estranger suposen una de les principals activitats econòmiques del seu país, però la majoria dels hondurenys que es troben a l'exterior no poden votar. Com es podria resoldre aquesta paradoxa?
Això és una realitat. La principal font de divises d'Hondures són les remeses que arriben de l'estranger, més que qualsevol altra activitat econòmica del país. Les remeses sostenen l'estabilitat canviària i el que generen per a les famílies és bàsic per a la seva subsistència. Per altra banda, fa més de 20 anys que es parla del tema del vot a l'estranger, principalment perquè el fenomen migratori ha anat creixent amb el pas dels anys. El problema és la falta de voluntat política del Govern de facilitar que aquests ciutadans puguin exercir el seu dret de vot a l'estranger. Es podria fer de forma molt senzilla amb la seva targeta d'identitat. La qüestió és que el vot és domiciliari, tothom està assignat per votar en un lloc específic depenent d'on està empadronada la persona. La gent que ha anat a l'estranger hauria de fer un canvi de domilici davant les autoritats hondurenyes per poder votar a l'exterior, però no vindran al país només per fer això. Hi hauria d'haver una voluntat política perquè els trasllats domiciliaris es poguessin gestionar per internet. Nosaltres plantegem que els hondurenys a l'estranger votin com si visquessin al departament número 19 [a Hondures n'hi ha 18].

Què proposa el seu partit per rebaixar el percentatge del 68% d'hondurenys que viuen en la pobresa?
Un recent informe del Consell Nacional Anticorrupció estableix que el país perd per la corrupció 65.000 milions de lempiras [2.400 milions d'euros] anuals, un 12,5% del PIB d'Hondures. Aquesta xifra, multiplicada per un període de quatre anys de govern, ens portaria a poder solucionar de cop el deute extern del país si s'acaba amb la corrupció. Què no es podria fer amb una quantitat equivalent per solucionar els grans problemes de desigualtat, del sistema de salut en fallida, de l'escassetat d'aigua...? Hi hauria una tendència que evitaria que tants hondurenys haguessin de fugir del país per aquests problemes.

Molts fugen plens de desesperació en caravanes massives cap als Estats Units...
L'emigració és un dret humà, però no es pot acceptar que a Hondures, lluny de ser una opció, es converteixi en una obligació. Aquest recent èxode es deu principalment a la inseguretat, a la fallida del sistema de salut i a la manca d'ocupació. Si no hi ha un Estat que t'ofereix l'oportunitat de tenir resoltes les teves necessitats bàsiques, has de fugir. La gent no se'n va buscant un futur millor, marxa simplement buscant un futur, perquè a Hondures no el té. La solució és invertir al camp, dedicar aquests diners que s'evaporen per la corrupció a evitar que la gent emigri del camp a la ciutat i de la ciutat a l'estranger. Caldria invertir en infraestructures, quelcom que permetria portar desenvolupament i ocupació a les diferents zones geogràfiques del país.

Què va pensar quan va sentir en el judici als EUA per narcotràfic contra Tony Hernández, el germà del president Juan Orlando Hernández, que Hondures és un «narcoestat»?
Que ho és, no ho podem negar. Es van utilitzar institucions de l'Estat per rentar diners del narcotràfic. El president del país va crear el Consell Nacional de Defensa i Seguretat, que presideix el propi Juan Orlando Hernández, que controla el president del Congrés, les Forces Armades, el president de la Cort Suprema de Justícia, el fiscal general i la Policia. El president controla tots els aparells d'intel·ligència de l'Estat, així que com és possible que no s'adonés que el seu germà va traficar a gran escala amb armes i drogues cap als Estats Units durant 14 anys, segons va denunciar la Fiscalia de Nova York? És impossible, ningú em pot convéncer del contrari.

Els principals líders de l'oposició s'han unit per a algunes iniciatives específiques. Creu que hi haurà unitat de l'oposició per a les properes eleccions?
Està clar que la unitat de l'oposició és l'única alternativa, només si estem units podrem derrotar aquest narcogovern que controla totes les estructures de l'Estat. Hem de presentar un únic candidat als propers comicis perquè no volem que es torni a repetir el frau de les eleccions del 2017.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook