El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts l'impost sobre serveis digitals, conegut popularment com a 'taxa Google', però no preveu cobrar-lo fins a finals d'anys. Així ho ha confirmat la portaveu i ministra d'Hisenda, María José Montero, a la roda de premsa posterior a la reunió. El govern espanyol vol esperar que hi hagi consens internacional sobre aquest impost, que França ja va haver d'aturar per les amenaces de Donald Trump d'aplicar aranzels del 100% en alguns productes. La 'taxa Google' prevista pel govern espanyol serà d'un tipus del 3% per a totes les empreses digitals amb una facturació global de més de 750 milions d'euros i amb uns ingressos a Espanya per sobre dels 3 milions i permetrà recaptar 968 milions d'euros.

La recaptació de la 'taxa Google' habitualment es farà de forma trimestral, però aquest any, i de forma excepcional a l'espera de les decisions que es puguin prendre al G-20 o l'OCDE per a un impost global, no es començarà a recaptar, com a mínim, fins al 20 de desembre.

El consell de ministres també ha donat llum verda a l'impost sobre les transaccions financeres, conegut com a 'Taxa Tobin'. El gravamen aplicarà un 0,2% a la compravenda d'accions d'empreses espanyoles que tinguin un valor en borsa per sobre dels 1.000 milions d'euros, i l'hauran de pagar els intermediaris financers que executin l'ordre de compra. La previsió de recaptació del govern espanyol és de 850 milions d'euros.

Aquest és un impost que la Unió Europea vol harmonitzar perquè no hi hagi diferències entre els estats membres que puguin fomentar la competència fiscal.

Segons ha explicat Montero, l'objectiu d'aquests dos nous impostos és "millorar el sistema tributari" per adaptar-lo a les necessitats del segle XXI. "Espanya no pot permetre's un sistema tributari del segle passat, cal avançar per adaptar-se a la globalització en un món cada cop més digitalitzat", ha afirmat.

En aquest sentit, ha dit que hi ha hagut empreses tradicionals que fins ara s'han vist "agreujades" pel sorgiment de nous models de negoci i realitats econòmiques que han estat "opaques o poc transparents a la fiscalitat tradicional o analògica".