Inspirada per la sèrie 'Star Trek', Michelle Kunimoto es va inscriure en un curs sobre exoplanetes i astrobiologia que l'ha conduït, als 23 anys d'edat i abans de la seva graduació a la Universitat de Columbia Britànica, al Canadà, al descobriment de 17 planetes, inclòs un de la grandària de la Terra i potencialment habitable.

Per aquest assoliment, Kunimoto ha analitzat la informació recol·lectada i subministrada durant els seus quatre anys de missió pel satèl·lit "Kepler" de l'Administració Nacional de l'Aire i l'Espai (NASA) dels Estats Units, especialment sobre els planetes situats en l'"àrea habitable" de les estrelles pròximes, en els quals podria existir aigua en la seva superfície.

Segons un article que publica la revista The Astronomical Journal, les troballes de Kunimoto inclouen un planeta, anomenat oficialment com KIC-7340288 b, que té una grandària equivalent a una Terra i mitja, la qual cosa és prou petit com perquè se'l consideri rocós, en lloc de gasós, com els planetes més grans del sistema solar.

"Aquest planeta es troba a 1.000 anys llum de la Terra, de manera que no arribarem allà molt aviat", diu Kunimoto, qui ha qualificat la seva troballa com a "excitant" perquè fins ara les dades recollides per Kepler només havien confirmat 15 planetes petits habitables en aquesta zona.

L'any a KIC-7340288 b dura 142 dies i mig, que és el temps que triga a donar un gir complet entorn de la seva estrella, en una òrbita de 0,444 unitats astronòmiques (això és la distància entre la Terra i el Sol), una òrbita una mica més gran que la de Mercuri entorn del Sol, i rep de la seva estrella aproximadament un terç de la llum que la Terra rep del Sol.

Dels altres 16 nous planetes descoberts, el més petit té una grandària equivalent a un terç del de la Terra, i és el més petit dels trobats per Kepler fins ara. La resta té grandàries de fins a vuit vegades majors que la Terra.

"Jo vaig estudiar les corbes de llum captades per Kepler, això és, els mesuraments de la lluentor de les estrelles amb el pas del temps, buscant senyals de trànsit de planetes", explica Kunimoto.

"Quan un objecte passa 'davant' d'una estrella, és a dir, transita entre l'estrella i els qui l'observem, bloqueja una porció de la llum d'aquesta estrella i es veu una petita disminució temporarl en la lluentor", per la qual cosa aquests senyals, si es produeixen periòdicament, mostren la possibilitat que "hi ha un planeta que orbita aquesta estrella, i es pot deduir la grandària del planeta i quant temps li porta completar l'òrbita", explica.

Kunimoto, en una entrevista amb el lloc web de la seva universitat, ha dit que sempre va estar interessada en l'astronomia però va tenir la certesa que aquesta era la seva vocació després que el seu pare li va mostrar "la Sèrie Original de Start Trek" quan era a l'escola secundària.

"Em va fascinar com Start Trek explorava grans idees sobre l'espai, la societat i la ciència, i presentava als científics com a aventurers plens de curiositat", relata. "La sèrie mostrava una visió optimista i esperançada del futur de la humanitat. Certament ingènua, però estava per davant del seu temps i ha inspirat a generacions", comenta la jove.

Kunimoto indica que només ha analitzat 400 corbes de llum en les dades de Kepler, però "hi ha milers més" i li agradaria "continuar la cerca".