El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, vol acabar amb la limitació salarial per als seus càrrecs públics, establerta des del naixement de la formació en 2014 en una quantitat màxima equivalent de tres salaris mínims interprofessionals (SMI) --a més de complements per persones a càrrec--. També ha proposat que els mandats, inclòs el seu, puguin durar més de dotze anys fixats ara com a límit, si ho permeten els militants en una consulta.
Així consta en la proposta de Codi Ètic que ha presentat l'equip 'Un Podem Amb tu' que lidera el vicepresident segon de Govern per a la Tercera Assemblea Ciutadana Estatal de Podem que culminarà el 21 de març, en què el líder morat tirarà endavant sense problemes les seves iniciatives, davant la falta de competència.
En el document, que recull Europa Press, Iglesias i els seus defensen que "tots els càrrecs electes i tots els càrrecs interns de Podem acceptaran la limitació salarial que s'estableixi amb caràcter general per a cada nivell de representació, assumint l'obligació de retre comptes públicament i amb la consegüent acceptació del compromís de total transparència ".
I a continuació, detallen que "a causa de l'increment de l'SMI des de l'arribada de Podem a les institucions, i davant la perspectiva que aquest continuï augmentant, l'SMI deixa de ser un marc de referència vàlid per a la limitació salarial" de Podem. "A partir d'ara, les donacions seran realitzades mitjançant percentatges del salari percebut en funció de les responsabilitats assumides", afegeixen.
El partit morat va fixar aquesta limitació de tres salaris mínims, obligant als càrrecs públics a donar la resta a causes socials i a les arques del propi partit, amb l'objectiu que cap càrrec públic cobrés sous desorbitats.
A més, Iglesias inclou en la seva nova proposta d'estatus la possibilitat d'allargar el seu mandat i el de la resta de càrrecs públics i interns més enllà dels 12 anys que s'havien fixat fins ara, si així ho decideixen els inscrits en una consulta.
És a dir, el seu document ètic estableix "la limitació de mandats a vuit anys per a tots els càrrecs públics i càrrecs interns del partit, amb possibilitat de prorrogar-se excepcionalment a dotze anys" com fins ara, però afegeix que, "més enllà d'aquest termini, la pròrroga està supeditada a consulta a les persones inscrites".
No cobrar de consells d'administració
Així mateix, inclouen una nova clàusula que obliga els seus membres a renunciar "a cobrar sous o remuneracions, qualsevol que sigui la seva denominació, per la pertinença derivada de l'exercici de les seves funcions públiques als consells d'administració d'algun ens o organisme públic".
La resta del text reprodueix pràcticament en els mateixos termes el Codi Ètic vigent actualment, que va ser el que es va aprovar en l'Assemblea Ciutadana Estatal de Vistalegre II al febrer de 2017.
Així, per exemple, es manté l'obligació de renunciar "a qualsevol pla o fons de pensió que qualsevol administració pública pogués haver contractat, al marge dels que tinguin dret els empleats públics".
"No hi haurà més drets en matèria de jubilació amb càrrec als fons públics que els que estableix la Seguretat Social, en classes passives de l'Estat o aquells que l'Administració Pública tingui contractats per als seus empleats públics", assenyala el text.
També conserva l'obligació de renunciar "a qualsevol privilegi jurídic o material derivat de forma directa de la condició de representant i, des de la responsabilitat com a càrrec públic, a l'acolliment a qualsevol figura d'aforament judicial".
Així mateix, manté l'obligació que els seus càrrecs electes es comprometin a renunciar als seus llocs, en el cas que així ho decideixi la militància en una consulta, si estan immers en un procés de revocació interna. És a dir, ha d'"exigir i respectar que qualsevol càrrec electe sigui, al llarg de tot el seu mandat, un mer representant obligat a vincular les seves decisions al 'mètode obert i democràtic de participació".
"Aquest compromís significa que els càrrecs electes de Podem que es trobin immersos en un procés de revocació interna (d'acord amb la consulta a l'assemblea territorial corresponent) hauran d'acceptar la voluntat de les persones inscrites en l'organització, inclosa la renúncia a l'acta en el cas dels càrrecs públics ", expliquen
