Ser major d'edat, mostrar signes de sèpsia (infecció) i tenir problemes de coagulació de la sang són els factors que més eleven el risc de mort en les persones que ingressen en un hospital infectades pel coronavirus COVID-19.

Aquesta és la principal conclusió d'un estudi d'observació realitzat amb 191 pacients amb COVID-19: 137 van ser donats d'alta i 54 van morir en centres hospitalaris de Wuhan (Xina). Els resultats es publiquen a la revista 'The Lancet'.

Al voltant de la meitat dels pacients -91 en total- tenia a més condicions cròniques subjacents, sent les més comunes la hipertensió i la diabetis. Els càlculs mostren un 10% d'augment del risc de mort a l'hospital per cada any més d'edat de la persona infectada. La mitjana d'edat dels morts va ser de 69 anys, enfront dels 52 anys de les persones que van ser donades d'alta.

Registres clínics i demogràfics

Durant l'estudi, els investigadors xinesos van comparar els registres clínics, les dades de tractament, els resultats de laboratori i les dades demogràfiques entre les persones que van sobreviure i les que no, informa la revista en una nota.

Així, van observar el curs clínic dels símptomes, com es va expulsant el virus i els canvis en els resultats de laboratori durant l'hospitalització com, per exemple, anàlisi de sang, radiografies de tòrax i tomografies computeritzades.

Segons aquest treball, concretament ser d'edat avançada, tenir una alta puntuació en l'escala SOFA (mesura l'estat del pacient durant el seu ingrés en unitats de cures intensives) i tenir valors alts en la prova del dímer D que busca problemes de coagulació sanguínia són factors que podrien ajudar els clínics a identificar en etapes primerenques als pacients amb pitjor pronòstic.

A qui afecta més el coronavirus? En quins infectats és més perillós?

"L'edat avançada, els signes de sèpsia en el moment de l'ingrés o malalties subjacents com la hipertensió arterial i la diabetis van ser factors importants en la mort d'aquests pacients", explica Zhibo Liu, de l'Hospital Jinyintan de la Xina.

Els pitjors resultats en les persones d'edat poden deure, en part, a l'afebliment del sistema immunològic relacionat amb l'edat i a l'augment de la inflamació que podria promoure la replicació viral i respostes més prolongades a la inflamació, causant danys duradors al cor, el cervell i altres òrgans, segons afegeix l'investigador.

Progressió del coronavirus

L'estudi descriu el quadre complet de la progressió del coronavirus i conclou que la durada mitjana de la febre va ser en els pacients d'uns 12 dies tant en aquells que van sobreviure com en els morts.

No obstant això, la tos pot durar molt de temps: el 45% dels pacients encara tenien la tos a l'ésser donat d'alta, segons aquest estudi, que també posa de manifest que en els supervivents la dispnea (la manca d'alè) va cessar després d'uns 13 dies, però va durar fins a la mort en els quals no van sobreviure a la malaltia del COVID-19.

20 dies d'estudi

En relació a l'excreció de virus, el treball indica que la durada mitjana d'aquesta va ser de 20 dies en els supervivents i que el coronavirus va ser detectable fins al final en les persones mortes; l'excreció prolongada de virus suggereix que els pacients encara poden ser capaços de propagar el COVID-19.

Els autors assenyalen que la interpretació de les seves conclusions podria ser limitada, entre d'altres, per la grandària de la mostra de l'estudi i que no totes les proves, com la del dímer D, es van fer a tots els pacients.

No obstant això, recomanen no donar l'alta als pacients fins que la prova del coronavirus no sigui negativa.